Amb el cabàs ple, tornen les Garses d’Andandarà de l’última incursió per terres catalanes, el març passat al concurs de teatre Ciutat de Tàrrega. L’entrega de premis va tenir lloc divendres i el botí final s’enfila a cinc premis, cinc. Un d’absolut, millor actriu per a Carol Caubet, i quatre segons: millor grup, millor muntatge, millor direcció (Irina Robles) i millor actriu (Carol Caubet). Val a dir que Tàrrega és terra propícia a les Andadarà, que dues temporades enrere ja hi van recollir un premi a la millor secundària (Gemma García) aleshores per la versió catalana de La casa de Bernarda Alba.

I si no n’hi ha més és probablement perquè no s’han prodigat Runer avall. Per falta d’ajudes, diu Carol Caubet. Unes ajudes que en el cas de Garses s’han limitat a la furgoneta que els ha cedit el ministeri de Cultura (de fet, el d’Esports): “En aquestes condicions, un bolo a fora ens acaba costant diners. El que podem ingressar no cobreix ni les despeses”. Però no hi renuncien, perquè Garses té encara molta acorda, i l’objectiu és ara lligar de cara al curs que ve una gira catalana i acabar de recórrer totes les parròquies: de moment, ja tenen cita per Encamp (2 de setembre), i la resta les batallarem. I això, sense oblidar Últim estiu a Ordino, el muntatge de butxaca inspirat en la novel·la de Joan Peruga que des de fa dos anys s’ha representat amb més o menys periodicitat a la casa d’Areny-Plandolit, que ahir va desfilar pel Claror –en la primera ocasió que pujava a un escenari– i que sembla que ja no es tornarà a representar a Ordino, el seu espai natural. “És una llàstima perquè té un encant especial, i no acabem d’entendre que hagin decidit no programar-la més, ni que fos una vegada al mes: amb les mesures sanitàries l’aforament era molt limitat i en realitat l’ha vist poca gent.” 

Així que toca acabar d’esprémer Garses i començar a rumiar, diu, el següent muntatge: “Ens agrada canviar de registre, però el cert és que ja hem tastat tots els gèneres, des de les pallasses (l’Andandarà inicial, el 2003, amb direcció de Pepa Plana) fins a la creació (7 hores), el text (Pedra de tartera, La casa de Bernarda Alba), i la comèdia (Bruixes, Garses).