Què ens explica a ‘L’ascens dels rebels?’
És essencialment una distopia que té lloc d’aquí a tres segles, el 2320. La humanitat ha de viure sota terra a causa d’un cataclisme ecològic i el govern  d’aquesta societat del futur agafa una deriva hipernormativa i dictatorial, exerceix una repressió duríssima amb penes molt severes que poden arribar fins a la pena de mort. La protagonista, Nira, compleix 17 anys i ha de decidir què fa amb la seva vida: pot enrolar-se en un dels deu ministeris en què està organitzat el govern, i ella tria el de Recolonització, que treballa per terraformar la superfície i tornar-la a fer habitable. Això comporta una sèrie de sacrificis, entre els quals, i no menor, deixar la família.

Com l’ha batejat, aquest món subterrani?
Exilium. Un govern autoritari no té excuses, però en aquest cas concret tanta severitat té uns motius concrets que no puc desvelar. És una història amb molts secrets, traïcions i revelacions impactants. 

Si li dic ‘Elysium’ i ‘Snowpiercer’, vaig ben encaminat?
Hi ha similituds, també amb la sèrie de The 100, les novel·les de Veronica Roth i de Suzzanne Collins. Sèries i llibres distòpics que també em van servir d’inspiració juntament amb la Covid i la pandèmia. 

La pandèmia, diu?
La idea em va venir al confinament: t’imagines que haguéssim de viure sota terra i sense poder sortir al carrer, però sempre i sense perspectiva que la cosa millori? El meu gust per la ficció climàtica, els desastres ecològics i postapocalíptics van fer la resta. Han sigut quatre anys treballant-hi, un procés molt llarg però també molt interessant i com et pots imaginar estic contentíssima que al final un jurat ho hagi valorat.

Visualitza ‘Exilium’ en un espai concret?
L’acció té lloc a la Terra, sí, i els paisatges són alpins, o millor dit pirinencs, perquè és on m’he criat. Hi ha alguna concessió toponímica, li he posat el nom de Valira a un dels refugis de superfície en el qual comencen a habitar els colons. Però fora d’això no es reconeix cap lloc concret.

Com és ‘Exilium’?
La societat està dividia entre rebels i patriotes. La Nira és una patriota, la diguem-ne casta privilegiada o, com a mínim que sobreviu menys ofegada, però tenen prohibit de mantenir contacte amb els rebels. Arran de la decisió de la Nira de pujar a la superfície per començar la construcció d’una colònia, es topa amb un rebel, Gavin, que ha escollit el mateix destí. Es barregen la lluita de classes, es qüestionen molts a prioris de la vida quotidiana, normes que calia seguir i que els protagonistes s’adonen que no tenen gaire sentit... No deixa de ser un reflex dels grans conflictes de l’adolescència, recorda que la Nira té 17 anys. És el moment d’acabar de definir la personalitat, de decidir qui vols ser. Aquesta novel·la parla molt de la identitat i també i sobretot de la veritat: què ens amaguen? Per què no ens diuen tot el que necessitem saber per prendre les nostres decisions?

Totes les seves heroïnes –Ona a ‘La captura’, Laurta a ‘Torno ens et dies’ i ara, Nira– són noies fortes. Casualitat?
L’adolescència és un període molt vulnerable i crec que fan falta novel·les en què les noies s’empoderin. L’Ona era una mica més poruga, com a mínim més prudent; la Nira és tot energia, porta en tot moment la iniciativa i, en fi, és un personatge molt potent. La veritat és que estic contenta de com m’ha sortit. Espero que les noies ho apreciïn.

Aquests futurs i distòpics que imagina, ho fa perquè intueix que és el nostre destí fatal o com una advertència que ens faci reaccionar precisament per evitar-ho?
Escric perquè per a mi és terapèutic, escriure és la manera de plasmar les meves pors i també les meves esperances. Com acabarà, la humanitat? Vivint en forats sota terra com a L’ascens dels rebels? En un altre planeta? Sempre hi estic donant voltes. La novel·la és un toc d’alerta, efectivament, però no hi busquis cap moralina. No m’agrada donar lliçons ni convèncer ningú de res. Entenc que avui és molt difícil conscienciar sense que es noti perquè el canvi climàtic està a l’ordre del dia, però el missatge hi és. La novel·la és el meu granet d’arena en un problema que em preocupa.

El catastrofisme climàtic que predica Greta Thunberg és contraproduent perquè tanta gestualització pot acabar en indigestió?
Crec que és necessari, perquè molta gent està normalitzant el que està passant i convé que hi hagi algú que ens alerti, que ens digui,  ep, ep, que això pot acabar molt malament. Dit això, jo personalment soc molt optimista, tinc esperança i crec que ens en podem sortir.

Com?
Crec sobretot en les actituds individuals. Si n’hi ha, la col·lectiva ve sola. Potser no cal dramatitzar tant com fa ella però també crec necessari que hi hagi persones com ella.

El seu optimisme ambiental, la seva fe en la humanitat i sobretot en els joves, són una vacuna contra l’ecoansietat?
Totalment. No és que en pateixi, però és una forma de donar esperança. Si en la novel·la els protagonistes acaben sortint-se’n, trobant una solució, el missatge és que potser aleshores la humanitat en conjunt també té solució.

Quins ingredients ha de tenir una novel·la per a joves?
Vaig descobrir la lectura als 14 anys, i fins als 18 anys vaig llegir amb una intensitat que mai més. Se’m van despertar llavors el gust i les ganes, vaig aprendre a estimar la lectura. M’ho vaig passar tan bé que ara tinc la necessitat de fer el mateix, escriure històries que despertin en els joves el gust per la lectura i es consolidin com a lectors. Tots hem llegit un llibre que ens queia de les mans de tan avorrit com era. En la meva opinió, la novel·la juvenil ha d’enganxar des de la primera pàgina, de seguida han de passar coses, i una darrere de l’altra, molta acció, escenes ràpides, diàlegs sobretot, i descripcions, les justes. Si els volem enganxar amb una pàgina en blanc plena de lletres quan al costat tenen una pantalla en la qual no paren de passar coses, els hem d’atrapar a la primera línia. Si no, els hem perdut.

Quines van ser les seves lectures iniciàtiques?
La primera i decisiva, Laura Gallego però també Maite Carranza amb La guerra de les bruixes, Suzanne Collins, Veronica Roth amb la saga de Divergente, James  Dashner i El corredor del laberinto... Són tot novel·les obertament juvenils, i més encara, ciència-ficció o fantasia.

No hi veig cap clàssic de tota la vida, ni Tom Sawyer ni Juli Verne ni Stevenson ni tan sols Pedrolo!
Tens raó, però aquestes van ser les lectures que em van obrir els ulls.

Firmarà per Sant Jordi a Andorra com l’any passat amb ‘Torno en set dies’, o a Barcelona com l’altre amb ‘La captura’?
La novel·la sortirà al març i l’editorial, Elastic Books, prepara alguna cosa a Barcelona, però intentaré combinar-ho per firmar també aquí. Veurem si m’ho puc combinar.

Els joves no llegeixen. Veritat o mentida?
Hi ha de tot, però el decisiu per a mi és el que veus a casa. Que ara llegeixen menys? No ho tinc clar. Però insisteixo: el més important és que si des de petit t’han llegit contes o t’han regalat llibres per Reis, pel Pare Noel o per l’aniversari, si has vist els teus pares llegir, si hi han insistit una mica, és molt més fàcil. A l’escola et poden donar una empenteta, però la vocació lectora es desperta a casa.

Es pot ser feliç sense llegir.
Naturalment, i molt. Però és veritat que sense llegir només vius una vida, que és la teva, i llegint en vius tantes com llibres t’hagis cruspit. No es tracta de llegir per ser més culte, que també, però t’ajuda a entendre el món i les persones, et fa més empàtic i més tolerant, qualitats que avui escassegen. Tot són beneficis, i a sobre passes una bona estona. Un bon llibre t’emociona, t’acompanya tota la vida i pot ser molt motivador.

El pròxim pas serà el Carlemany?
Ho començo a tenir a l’horitzó  t’he de dir que seria un grandíssim honor. Tinc un parell de novel·les en marxa i encara no sé si hi acabaran encaixant o no perquè estic començant a escriure per a un lector més petit, entre 8 i 10 anys. Veurem, però tinc clar que tard o d’hora m’hi presentaré, només això ja em faria moltíssima il·lusió i ja no et dic guanyar-lo.

Escriure literatura per a adults, entra dintre dels seus plans?
En tenia la intenció, n’havia començat una novel·la però no sento que sigui el moment. Em sento feliç escrivint sobre joves i per a joves, l’adolescència és una mina de conflictes i de trames. No és el moment, no.

I què llegeix la jove adulta que ja és vostè?
Segueixo enganxada a la ciència-ficció i a la novel·la fantàstica. Poul Anderson, Joc de trons, la Rowling. Rellegeixo molt, la que més Memorias de Idhún, de Laura Gallego, la primera trilogia que vaig empassar-me per pur gust, n’he perdut el compte, cinc vegades mínim. M’adono que ara com a lectora analitzo molt l’estil i l’arquitectura de la novel·la, continuo llegint per plaer, això sempre, però ara també per, diguem-ne, deformació professional.