La Clara té 45 anys i dos fills. La Clara acaba de sortir d’un divorci, d’una malaltia greu –càncer de mama, per concretar– i d’una pandèmia. La Clara viu per inèrcia, amb l’únic al·licient de veure créixer els seus dos fills i d’exercir la seva vocació de mestra de lite al Lycée. Una vida d’“encefalograma pla”, per dir-ho en les exactes paraules de l’autora, Cristina Canut. Una vida còmoda però infeliç, vaja. Fins que la Clara obre una porta al passat, als seus anys d’estudiant a la Sorbona i a la peculiar relació que hi va mantenir amb dos homes: Luc, la pura passió, i Gustave, prof d’història, encarnació de l’intel·lectual a la francesa, engagé i charmant, aquests gavatxos és que ho tenen tot, i antic membre de la Resistència, per si li faltava algun do. I així, amb un peu a l’Andorra d’avui, un altre al París dels seus vint anys i un tercer –perquè aquesta Clara té tres peus– a l’Andorra de la II Guerra Mundial, amb els seus passadors, els seus evadits i els seus col·laboracionistes, començant pel veguer francès, és com la nostra Clara recupera el gust de viure. Mirant enrere per agafar empenta, “perquè la vida et tomba una i altra vegada i el que has de fer és tornar-te a posar dempeus: aquest és el tema de la novel·la”.

La novel·la és Aleteig, amb què Canut es va endur l’última edició del Fiter i Rossell,  aquests són els seus prometedors ingredients. Hi ha tantes coses a dir que sento el vertigen del poc espai que em queda per condensar-ho tot. Es mostra l’autora estupefacta de l’Andorra per a ella desconeguda que anava descobrint mentre escrivia la novel·la. L’Andorra dels refugiats, dels evadits i dels passadors: “Com pot ser que a classe, al Lycée, ens parlessin tant dels Pariatges, dels bisbes i dels comtes, i tan poc del nostre paper a la II Guerra Mundial”. És un forat lamentable, sí, que llibres com els de Benet, Porta, Cebrián, Calvet i ben aviat Chica han ajudat a omplir, una bibliografia considerable que fa dos decennis simplement no existia i avui estan feliçment a l’abast de qualsevol diletant. Però sí: aquell instant únic en què els camins d’Andorra es van creuar amb els de la història universal mereix millor i major sort al currículum acadèmic.

Dit això, Aleteig s’inscriu en un gènere que comença a fer embalum: pensin en els subproductes de Joaquín Abad i en La passadora, que li podem treure el sub però que no deixa de ser un altre producte, un patchwork per a tietes  fruit del màrqueting editorial. Aleteig és afortunadament una altra cosa, molt més genuïna potser perquè toca el tema de forma no direm que tangencial, però sí obliqua. I després tenim Entre el torb i la Gestapo, cridat a ser la novel·la definitiva sobre la matèria. Però hi ha fato. I el que vindrà.

Una altra cosa és la insistència de Canut en la (diguem-ne) feminitat de la novel·la, escrita per una senyora i protagonitzada per una altra senyora, com si això tot sol fos una proesa: “Estic especialment contenta d’haver guanyat aquest premi sent dona”. A veure, alguna cosa falla si a aquestes altures encara hi ha algú que considera un cas excepcional que una dona escrigui una novel·la, que una dona la presenti a un premi i que una dona se l’endugui. Un consell en passant: si tens un amic (o una amiga) que pensen això, canvia d’amic (o d’amiga). És clar que el problema és si qui ho pensa ets tu.

Però no ens posem ara dramàtics, perquè Aleteig demana, exigeix que li prestem atenció, molta més que la que li han prestat la Nit Literària que la va premiar, editorial Pagès, que l’ha publicat amb la desgana habitual, i el ministeri de Cultura, que dota el Fiter i Rossell amb 10.000 generosos euros. Ha hagut de passar un any des de l’entrega del premi, i quasi mig des que es va publicar perquè la novel·la es presentés en públic. És hora que el Fiter i Rossell el publiqui un segell a l’altura del premi. Pagès ha demostrat que ni li importa ni se’l mereix. En sé d’uns quants d’andosins que n’estarien encantats. I si us plau, no em vinguin amb la martingala que Pagès és un segell andorrà. No cola.
La pròxima cita, per cert, el 26 de novembre a Canillo: serà la 46a edició de la Nit Literària.