Fins no fa gaire feia una mica de cosa parlar d’indústria editorial per referir-nos al nostre sector. Però el panorama ha canviat radicalment els últims anys. Posem des del rellançament d’Anem, cap al 2017, la irrupció de Trotalibros, just després de la pandèmia, i la singladura de Medusa, que arrenca el 2022. Si hi afegim Editorial Andorra, Marinada i Aloma, amb una producció molt més modesta però igualment constant, fàcilment ens enfilem al mig centenar de novetats anuals, xifra que fa només deu anys, deu, ens hauria semblat estricta ciència-ficció. Podem o no podem parlar pròpiament d’una indústria editorial andosina?
Tot això ve a tomb dels últims moviments del sector, amb la implicació directa del ministeri de Cultura. La setmana passada el cap de Promoció Cultural, Joan-Marc Joval, avançava la voluntat d’una banda de revisar en profunditat els premis que dota el departament –Fiter i Rossell, Carlemany, Martí i Pol, Àlex Lliteras i Pirene: en conjunt, prop de 30.000 euros de bossa– i de l’altra, ingressar a partir d’aquesta tardor al cicle Lletres Compartides, que fa rodar per tot el domini lingüístic autors de cadascun dels territoris de parla catalana. En endavant, nosaltres també hi serem.

La novetat és avui Guadalajara. La mexicana, no la castellana. I el motiu, la Feria del Libro que s’hi convoca de forma anual des del 1987. És la més important del llibre en castellà, l’any passat va fregar el milió de visitants, i la pròxima edició tindrà lloc entre el 29 de novembre i el 7 de desembre. I és notícia perquè per primera vegada hi enviarem una delegació. En realitat, serà la segona, perquè el 2022 ja s’hi va estrenar Jan Arimany, l’ànima de Trotalibros, que en va tornar entusiasmat i que ha inoculat el verí mexicà a tots els seus col·legues. El mateix va passar amb la Feria de Madrid: ell va ser qui en va obrir la porta, el 2021, i l’any passat hi vam anar per primera vegada amb estand propi. A Guadalajara el format serà diferent que a Madrid: en lloc d’estand, inassumible pels costos que té desplaçar-hi un equip durant quinze dies i llogar-un espai, el ministeri ajudarà econòmicament els segells que hi vulguin assistir. Òbviament, els que en tenen més butlletes són de nou Trotalibros, clarament decantant pel mercat en castellà, i també Medusa, que compagina les dues llengües: “Es tracta d’una primera presa de contacte i caldrà veure’n el retorn, però la intenció és tornar-hi per poc que la cosa funcioni”, diu. El ministeri hi va enviar el curs passat una tècnica per avaluar-ne la viabilitat i els costos, i va concloure que muntar-hi una parada a l’estil de Madrid quedava fora de les nostres possibilitats, però que en canvi era plausible provar-ho amb un suport puntual als editors que s’hi desplacin. I així serà.

Què té d’especial Guadalajara? Ho explicava Arimany a la tornada de la seva primera aventura transatlàntica. En primer lloc, que és una fira “híbrida, en el sentit que té una part per a professionals, com Frankfurt i Londres, que serveix per posar en contacte editors i agents, i també una altra d’oberta al públic, estrictament comercial, com la Setmana i Madrid, amb molt de moviment i moltes vendes”. Però és que a més, la internacionalització és fonamental si volem sobreviure en el mercat del llibre. Ho diu ell, que edita fonamentalment literatura en castellà –les vendes a Hispanoamèrica representaven fa dos anys el 20% de la facturació total de Trotalibros– però és també vàlid per a la resta del nostre sector editorial: “Ignorar els llaços culturals que ens uneixen amb l’Amèrica Llatina i aspirar a treballar només al mercat català és en la meva opinió una bajanada”.

I aquí és com tornem a la necessària revisió crítica, molt crítica, del nostre generós i, en general, ineficient i sobretot inútil sistema de premis, que amb comptadíssimes excepcions mai no ha servit per descobrir o catapultar un nou talent: la traducció és ara mateix el sostre de vidre dels nostres autors, que suen tinta per veure una obra seva traduïda al castellà, al francès i no diguem ja a l’anglès. Amb l’agreujant que existeix una bossa de 7.500 euros anuals que el ministeri destina a traduccions i que ni el 2023 ni el 2024 es va arribar a consumir, i aquí hi tenen part de culpa autors i editors. Els recursos hi són, i encara podrien ser molt mes generosos si s’hi destinessin part, només part, dels 30.000 euros que avui s’enterren en premis invisibles. Però fins ara ha faltat visió estratègica. A veure si per fi ha arribat l’hora.

Trotalibros tradueix per primera vegada al català la primera novel·la de James Baldwin

Imagini el lector que es diu Grimes, John Grimes, que ha crescut al Harlem dels anys 30 i que tothom, començant per un pare més aviat tirànic, espera que segueixi els passos del progenitor i es converteixi en predicador de l’Església pentecostal de l’Esperit Sant. Imagini també que és negre. I que es rebel·la contra aquest destí telegrafiat. Doncs ara que ho ha imaginat, compari-ho amb el que podria haver sigut en la realitat, tal com ho va escriure James Baldwin (Nova York, 1924- Saint Paul de Vence, França, 1987) a Pregoneu-ho als quatre vents, la primera novel·la del novel·lista ianqui (1953) i un dels títols fundacionals de la literatura afroamericana. I si el que precedeix els ha fet dentetes, estan d’enhorabona, perquè el 26 de febrer arriba a la llibreria, de nou cortesia de Trotalibros, que ja en va traduir fa un any L’habitació d’en Giovanni. Amb caramelet afegit, el postfaci que li dedica Colm Tóibín, tot un especialista en Baldwin. Com diu l’editor, Jan Arimany, “Pregoneu-ho als quatre vents aborda l’amor, l’amistat, la masculinitat, la culpa, la fe, el desig prohibit per l’homofòbia, les relacions familiars i la tirania paterna, i sobretot l’aprenentatge d’un noi que busca el seu lloc en un món injust i cruel”. Què més volen?