Judit Rodrigo ha pintat murals al Jovial, Líquid Dansa, els Serradells i Entreacte.

Va ser pujar de Barcelona, on havia començat Belles Arts i el cicle superior d’Arts aplicades al mur a la Llotja –existeix un itinerari que es diu així, no és fantàstic!?– i topar-se amb Sam Bosque enfilada a la façana de la rectoria d’Andorra la Vella: hi estava pintant Transparència, el primer de la mitja dotzena de murals que l’escaldenca ha executat fins a la data. Ni fet exprès: “Això és exactament el que vull fer”, es va dir Judit Rodrigo (la Massana, 1993).

Dit i fet, amb l’empenta dels seus 25 anys va muntar una empresa, Veu Mural, que es dedica precisament a això. I de moment, no li ha anat malament: seves són les gimnastes dels Serradells (planta -4), les ballarines de Líquid Dansa i els titelles d’Entreacte, els murals que ha pintat per encàrrec i amb l’objectiu d’embellir el llenç que li ofereixen –un mur no deixa de ser un suport, només que gros i normalment de guix– a demanda del client. És la seva faceta més comercial. Però és que Veu Mural en té una altra de socioeducativa, que són els tallers formatius: amb nois i joves de 10 a 16 anys de la Gavernera van il·lustrar l’entrada de l’aparcament del complex del Jovial, a la capital: “Es tractava de reflexionar sobre el concepte de la llar: cada noi va proposar un element que per a ell evocava aquesta idea, i amb totes vam compondre un paisatge. La meva feina és orientar el taller i traçar el disseny global, i a partir d’aquí, cada participant pinta el seu pany de paret. Serveix per treballar la concentració, l’autoestima i la cohesió grupal, i el cert és que em satisfà especialment.”

Un projecte similar l’ha tingut ocupada el primer trimestre de l’any a l’escola andorrana de la Massana: en va sortir el mural del passadís que connecta el vestuari amb el gimnàs. “La feina del muralista és transformar un espai embellint-lo, conferir-li un valor afegit, que en aquest cas és artístic. Que el mur tingui personalitat, vida. Que parli. El client mana, però sempre intento donar-li el meu toc, que es distingeix de seguida perquè combino la taca i la línia per donar la sensació de moviment: el de Líquid Dansa és potser on més es percep el que considero el meu estil personal, que d’altra banda es mou entre la figuració i l’abstracció, no és ni una cosa ni l’altra”. Somnis? “Els tallers socioeducatius et donen moltes satisfaccions, però que m’encarreguessin una façana com la de Transparència...”