La comparació és feridora: la primera fotografia és del 1981. És la plaça Rebés, que fins aleshores havia sigut un aparcament i que s’acabava de fer per  a vianants. El Comú de l’època va tenir la idea estupenda de dignificar la plaça amb una font rematada amb  Nen amb peix, petit però sensacional bronze de Josep Viladomat (1960). De fet, era part intrínseca de la font, perquè l’aigua rajava pel peix que el nen du per barret. La peça, recordava anys enrere Josep Maria Ubach, és cosina germana de Dos tritons, del mateix Viladomat, als jardins Joan Maragall de Barcelona. El nostre nen no és pròpiament un tritó perquè no té cos de peix, però no ens posarem ara llepafils.

Però és evident  que a Barcelona tenen claríssim el lloc de privilegi que mereix el seu. Els honorables senyors cònsols del 1980, també. En algun moment, sens dubte quan es va construir la plaça del Poble i l’aparcament inferior, es va haver d’obrir la rampa d’accés, es va retirar la font i es va aparcar en un racó el Nen amb peix, ja completament descontextualitzat. Les coses han anat de mal en pitjor amb l’erecció de la terrassa d’un concorregut bar de tapes, que ha acabat d’invisibilitzar-la.

Val a dir que el Comú anterior n’era conscient, i que l’actual també ho és. I que com aquell, aquest s’ha compromès a trobar-li una ubicació “digna”: assegura estar-hi treballant i estar obert a suggeriments. La veritat és que la solució no sembla tan difícil, sabent que va ser originàriament concebuda com a remat d’una font ornamental. Una altra cosa és la mala fortuna que han tingut històricament les nostres fonts escultòriques, només cal que pensin en el Contrapàs de Sergi Mas a la placeta de Sant Esteve (1977), que no era només font sinó també lluminosa, que es va espatllar de seguida i sempre més ha estat seca i cega. En fi.

No només Nen amb peix. El Comú també busca nou espai per a les tres peces de la plaça del Poble: Homenatge a l’immigrant, d’Antonio Tenreiro (2010), el baix relleu que commemora el 20è aniversari de l’escudella de Sant Antoni, a la glorieta central (1995) i sobretot, Homenatge als castellers, l’esbós de l’obra monumental homònima de l’escultor català a la plaça de Sant Miquel del barri gòtic barceloní. Un esbós, tornem-ho a dir, pel qual el Comú va abonar el 2022 75.000 euros. El pitjor no és això, sinó que el Comú la va castigar al racó més inhòspit de la plaça. La voluntat, segons el director de Cultura del Comú, Jan Cartes, és reubicar-la en un espai a l’alçada. I que aquest podria ser la plaça castellera, just davant del Comú, on la Colla Vella dels Xiquets de Valls va aixecar el 2019 un 3 de nou amb folre. L’escultura continuarà semblant un tap de xampany, però com a mínim tindrà un protagonisme a l’alçada dels 75.000 euros que va costar.