Mira que han tastat formats des que el 2016 es van plantar als escenaris. L’últim, al març a la localitat valenciana del Perdreguer, on van enrolar el guitarrista Fran Heredia per a una aventura essencialment flamenca, que és la dèria de Sabela Simón, la cantant, compositora i lletrista del grup. Però mai fins ara s’havien atrevit a barrejar música i poesia en un mateix espectacle, i això és el que fan a El llimoner, el projecte que estrenen demà al Teatre Comunal. Són catorze temes, la meitat nous de trinca, l’altra meitat, amb ja coneguts, que tenen com a fil conductor aquest fruiter, que no és altra cosa que “un mirall de les nostres vides”. Ho diu Albert Ginestà, que el mateix escriu un llibre de relats que un joc de cançons com les de El Llimoner, a quatre mans amb Simón: “Com nosaltres, el llimoner creix obstinat fins i tot en terres seques, sembla delicat, amb les seves flors blanques i fragants, però també és fort i resilient, arrela amb profunditat i ens dona ombra per protegir-nos, ens ofereix fruits àcids i amargs, però que a la vegada curen i alimenten”. Tot això és El llimoner, amb temes com Jo ja, Oceans, La meva ombra o Se me rompió la luz, en la línia habitual de la banda, aquesta fusió de bossa nova, jazz i flamenc que han convertit en marca de la casa. Al quartet habitual –que no trio– que integren Simon, Ginestà, Carles Sans i Suso Treal, ca afegir-hi en aquesta configuració Andreu López, al contrabaix, la rapsoda Cristina Gavaldà i el mag Toni Zamora, que augura sorpresa escènica. Cada una de les cançons de El Llimoner, conclou Ginestà, “és una arrel d’aquest arbre i aborda un fragment d’experiències que són universals. Hi ha cançons que són una declaració de sinceritat, com qui es treu el vel davant d’una veritat crua, altres són un crit de rebel·lió, una denúncia del món que hem heretat. I n’hi ha que són una abraçada a aquells que estimem i que ens fan créixer”.
