Com esteu vivint la gira, molt atrafegats?
És una gira bastant intensa, no comptàvem que fos tan extensa, però molts dels concerts que han sortit ens fa il·lusió ser-hi, a alguns dels quals no hi hem tocat. No ho havíem planejat d’entrada així, però ho portem bé.

No s’ho esperaven?
No és que no ens ho esperéssim, sinó que no ho volíem. Ara mateix, el grup és una part de les nostres vides. Compaginar gires grans amb família i feina és complicat. S’han anat sumant concerts i al final n’hem fet bastants més dels previstos.

Respecte a la primera etapa, ara ho encaren diferent?
Sí, no té res a veure, abans vivíem d’això, no teníem família ni feina, ens dedicàvem només a Antònia Font, era un projecte viu que planejàvem a futur. Ara vam tornar, va anar molt bé, vam tenir ganes de continuar, ara estem en la gira d’auditoris i teatres, però sense planificacions futures. Quan acabi aquesta gira, ja veurem com ens trobem, si continuem, si fem un altre disc, no hi ha aquesta pressió que teníem abans.

Si tenen èxit, potser aquesta segona etapa s’allargarà o encara és d’hora?
No ho sabem, no ens ho volem plantejar, crec que seria un error pensar si continuem o no, no ho sabem i no ho volem pensar ara, perquè la gira està plantejada d’una manera diferent, no tenim un objectiu, de fet l’objectiu és passar-nos-ho bé. Si no ens ho passem tan bé com ens ho hauríem de passar, ho deixarem i tan contents i tan bé haurà anat.

Pot ser que si no hi ha objectiu ni pressió tot plegat vagi millor?
Quan hi ha pressió, sempre et fa estar una mica més neguitós. Et planteges un futur que mai saps com arribarà. Quan ens vam aturar, ho vam fer perquè aquest projecte de futur que havíem mig xerrat, vam veure que no tenia la força suficient per bastir-lo. És un moment que arriba quan arriba, no se sap. Quan arriba el moment de dir prou et trobes sense res, perquè llavors Antònia Font ho era tot, i has de començar de zero. Una aturada en aquell moment té unes conseqüències molt diferents d’una aturada ara. Si ara ens aturem, continuaré amb la meva feina, i haurà estat una tornada molt agradable, perquè als concerts ve molta gent i són molt xulos. Ens està passant una cosa molt guapa i la volem gaudir sense pressió.

Quin concert veuran avui els escaldencs?
Vam començar amb una gira de gran format, amb la intenció que tothom que ens volgués veure tingués l’oportunitat i que ho poguéssim compaginar amb les nostres vides. Ara bé, no és el format més adient per al nostre repertori i ara, amb aquesta gira, estem més còmodes amb aquest format, més tancat, tranquil i reposat, amb una qualitat de so adequada perquè es distingeixin uns matisos que volem que hi siguin.

L’escenari, el Prat del Roure, és adequat?
No l’he vist, però si el fem és perquè s’ha considerat que era adient. Hem refusat llocs per aquest motiu i els triem perquè la qualitat de so sigui la més bona possible.

Com és el nou disc?
Feia nou anys que estàvem aturats. El darrer que vam fer tenia 40 cançons curtes, un experiment de tota la trajectòria. I aquest disc torna a l’essència del grup, amb les melodies, sonoritats, lletres i ambients que reflecteixen el nostre univers.

Com el definiria?
És una combinació entre allò domèstic del dia a dia amb un món imaginari, com els robots que, com que són desconeguts, et pots inventar el que vulguis.

Aquesta combinació pot ser la clau de l’èxit?
Pot ser la clau que a la gent li agradi aquest univers. Et pots inventar un món, però la clau és la combinació. Món imaginari, però d’una manera especial com ho fa Joan Miquel Oliver, amb una manera de fer quotidiana, amb la qual tothom s’identifica.

Tocaran també els temes més clàssics?
Sí, fem més de dues hores de repertori, que és bastant variat, i així podem fer un concert dinàmic. Dediquem temps a triar les cançons adequades perquè hi hagi com un viatge amb baixades i pujades de ritme, que t’expliqui alguna cosa a partir d’un fil conductor, narrativa i harmònicament. Una cançó no pot començar amb qualsevol nota, respecte a l’última de la darrera cançó. Perdem dies per fer un repertori que sigui rodó.

Com valoreu l’evolució de la música en català?
Hem estat una mica desconnectats, però sí que hi ha bastanta gent amb projectes personals interessants. Avui en dia la tecnologia et permet fer un disc i provar moltes coses tot sol amb un ordinador a casa teva, i això t’obre un ventall de possibilitats molt gran que nosaltres abans no teníem. Ara bé, això també fa que hi pugui arribar tanta gent que es fan coses que no tenen cap tipus de sentit ni interès, perquè qualsevol et pot gravar un disc. La part positiva és que molta gent que en el nostre moment no hauria tingut l’oportunitat de provar coses, ara és més fàcil. Amb poca inventiva, et poden sortir coses interessants.

Ha canviat la manera de fer una cançó?
Sí, i no només de fer música, sinó de quin és el resultat final. Quan anem a festivals veiem que hi ha música gravada, amb base rítmica que sona però que no toca ningú, amb molts aparells per afinar. I no és dolent, sinó una evolució, però nosaltres tenim un altre sistema que vam aprendre aleshores i ens agrada així. El que sona ho generem nosaltres.