Arriba a les llibreries la novel·la doble de l’escaldenca basada en ‘Temps obert’, el monumental cicle de Pedrolo ressuscitat per Comanegra.

De vegades passen coses: ahir parlàvem de Tercer origen, la novel·la de, diguem-ne, anticipació amb què Albert Villaró torna a Llobarca –i per tant, a Obaga– i que ret homenatge ja des del títol a Manuel de Pedrolo (1918-1990), probablement l’escriptor més transversal de les generacions egeberes. I avui és Teresa Colom qui s’enfila en aquestes pàgines amb una novel·la doble, Neu a la porta i Ull de gat, ull de bou, la cinquena entrega d’aquesta projecte entre fantàstic i borgià que consisteix a reprendre el cicle Temps obert exactament on l’escriptor català l’havia deixat. Dos dies seguits parlant de Pedrolo després de segles de silenci i purgatori no pot ser només casualitat. O sí?

Així que Temps obert. Sí, home, aquell projecte portentós que consistia a imaginar totes les vides possibles de Daniel Bastida, veí del carrer Banyoles de Gràcia, just el lloc on cert dia del 1938, en plena Guerra Civil espanyola, va caure una bomba llançada per l’aviació italiana. El joc consistia a plantejar hipòtesis alternatives i convertir-les en novel·les sota la premissa clàssica: què hauria passat si...? Si la bomba hagués caigut a casa del petit Daniel? O una mica més enllà? Pedrolo en va escriure un primer cicle de nou novel·les amb nou possibles vides de Daniel. I va repetir la jugada amb la primera, Un camí amb Eva, que es va bifurcar en Cartes a Jones Street i Conjectures de Daniel Bastida. A cadascuna, canviava un episodi fonamental i imaginava quin hauria sigut l’impacte en la vida de Daniel.

Ell ho va deixar estar aquí, amb l’encàrrec que la següent generació reprengués el projecte a partir de la segona novel·la del cicle, Se’n va un estrany, i la vaga esperança que una tercera fes el mateix amb les bifurcacions de la segona. Un artefacte diabòlic i potencialment infinit. L’editorial Comanegra –la que va creure en Morts, qui us ha mort?, recordin– va recollir el guant i fa dos anys va ressuscitar Temps obert. Les tres primeres entregues van veure de seguida la llum (Núria Cadenes va bifurcar Se’n va un estrany; Joaquim Carbó, Falgueres informa, i Borja Bagunyà, Situació anímica), i ara li arriba per fi el torn a Colom, a qui li va tocar la quarta, Des d’uns ulls de dona, on Pedrolo deixava Daniel Bastida en una situació equívoca: som a mitjans anys 60,  és a dir, en ple franquisme, i l’home s’ha convertit en constructor sense escrúpols que aixeca blocs de pisos econòmics  com bolets, amb materials de  tercera i beneficis de primera. Fins que un dia el tinglado li cau literalment a terra: un dels seus edificis s’ensorra i ell fuig de Barcelona (i d’Espanya) abans que la Justícia li demani comptes.

Aquest és l’episodi epifànic que Colom pulsa per veure què hauria passat si... Si l’edifici no s’hagués ensorrat i la vida de Daniel hagués continuat com fins ara, però des de la perspectiva de la seva esposa Teresa. Però resulta que la Teresa no acaba de sentir-se a gust en aquesta gàbia d’or i es busca un amant. I pintor: es diu Marià. A Neu a la porta, Bastida no s’adona (o no vol adonar-se’n) que li estan sortint banyes, i a Ull de gat, ull de bou, no només descobreix l’adulteri, sinó que la Teresa acaba en un manicomi, perquè som a la Barcelona del 1967 i l’adulteri no és que fos pecat és que era delicte. Sobretot si el perpetrava ella. 

No es tracta ben bé d’un encàrrec, insisteix Colom, “perquè hem tingut total llibertat per triar el punt d’inflexió de la història i de portar-lo cap on volguéssim, amb l’estil i el to que preferíssim. I de fet, l’única consigna que hem rebut és que cada novel·la s’havia de poder llegir de forma independent, respecte de la seva parella i respecte de l’original de Pedrolo de la qual surt”. Ni tampoc d’una novel·la feminista, ni tan sols protofeminista, “tot i que el que m’interessava era explorar fins a quin punt la Teresa pot trencar amb el seu context familiar i social, i fins quin punt vol, perquè plana la sospita que potser ja s’hi avé, amb una situació que li permet dur una vida molt còmoda a canvi, naturalment, d’un preu. En el fons, la pregunta que em plantejo és: som realment lliures, per escollir què volem fer de la nostra vida”.

La resposta, en les dues-centes pàgines escasses d’aquests dues nouvelles, més que novel·les, amb què Colom lliga el seu nom al de Pedrolo.