Quan els poetes, els escriptors i també els músics es moren acostumen a passar un temps al purgatori. Sembla que li hagi passat això, a Leonard Cohen, traspassat el 2016.
Per mi no ha mort, Leonard. Ens queda la seva música, els seus poemes i en fi, tota la seva obra, que és molt àmplia. Recordo quan em van donar la notícia, en plena gira. Cantant precisament les seves cançons. I li vaig demanar a un dels meus músics: “Com podré cantar-les ara sense plorar?” I la seva resposta va ser: “El que has de fer tu i tots nosaltres és cantar-les mentre plorem. És el millor homenatge que li podem fer”.
S’ha pres com una missió personal difondre el seu missatge, la seva tendresa, la seva compassió?
És efectivament una missió, que va començar per mi molts anys abans que morís. Quan sortíem de gira, fa més de 30 anys, mare meva, em deia: “Perla, vull que cantis les meves cançons”. Jo m’hi resistia, perquè eren seves: “Et veig cantar-les als concerts i ningú les podrà cantar millor que tu. Ni tan sols com tu”. Al final m’hi vaig atrevir, amb la temeritat de la joventut, però mai vaig voler que m’expliqués el misteri profund de cada tema, volia trobar-li el sentit dintre meu. I això només ho he aconseguit a força d’interpretar-les. Fins al punt que ara sento que són part de mi. Les cançons de Leonard són com la música clàssica o les obres de Shakespeare, t’acompanyen al llarg de la vida, evolucionen amb tu i a cada etapa els trobes un nou sentit.
Què pot trobar un xaval d’avui que escolta reggaeton, rap, hip hop i tota la pesca en el repertori del canadenc?
No menystinguem els joves, són més joves del que ens pensem. Acostumo a fer xerrades i concerts a escoles i instituts, i pot ser que no l’hagin sentit mai, però parlen el seu llenguatge, perquè Leonard et parla amb el cor. Tinguem més fe en els joves, són llestos... encara que els agradi el reggaeton.
I a vostè, li agrada?
S’ha de provar tot. També el reggaeton.
Com s’enfronta a un clàssic com ‘Suzanne’, que soni nova sense deixar de ser Cohen?
Vine demà al concert i ho comprovaràs. Hi té molt a veure la banda que m’acompanya, tots ells excel·lents músics catalans –i el vostre Lluís Cartes! Cadascú aporta les seves influències i les seves dèries. Jo mateixa soc filla de mare argentina i de pare mexicà: una mestissa cultural. I entre tots creem una cosa nova a partir de les lletres i la música de Leonard, que d’altra banda se sentia molt a prop de la música espanyola.
Amb què s’ho passa millor, amb els megaclàssics universals o amb temes que han quedat a l’ombra dels grans títols?
Impossible triar, no en tinc de favorites. Acostumo a repassar tot el repertori, des dels inicis fins a You Want It Darker, de l’últim disc que va publicar.
Podem confiar que ens cantarà ‘Bird on the Wire’?
És clar que sí.
I ‘Dance Me to the End of Love’ en castellà?
Ho intentarem. Com una cançó mexicana que dec portar a l’ADN: Cucurrucucú, paloma.
Amb ‘Take This Waltz’, s’hi atreviria? A cantar-la en castellà, dic, que és com la va escriure García Lorca.
García Lorca en va escriure el poema, i Leonard en va fer una cançó. És una altra cosa. La cançó és en anglès, i per mi és la versió. La va traduir amb tot l’afecte que li tenia a Lorca.
És molt agosarat, millorar Lorca. Però si algú ho podria fer, segurament és Cohen.
Tens raó, però en la meva opinió amb Take this Waltz ho va fer. Però no ho diguis a ningú.
Si canta ‘Hey, That’s No Way to Say Goodbye’, em farà l’home més feliç d’Andorra (per una nit)...
Aix... Haurà de ser a la pròxima gira, perquè no la porto al repertori.
S’hi sent en deute?
És que li ho dec tot. Conèixer-lo em va obrir el món de la poesia i de la música. De fet, em va obrir el món literalment, perquè vam viatjar per tot arreu i fer-ho al seu costat, quan encara desbordava energia, era com assistir cada dia a una lliçó magistral.
Una lliçó que en va aprendre i que transmetria als joves artistes?
A Leonard sempre te’l trobaves assegut a la taula amb el llapis i el paper. És la lliçó més important que en vaig aprendre: treballa cada dia. No et distreguis. Hi ha moltes coses a fer, és clar que sí, però si et vols dedicar a la música, a l’art en general, al final has de seure a taula, tu sol amb el teu llapis i el teu paper, i escriure. Que la inspiració t’agafi treballant.
Què opinaria sobre la situació a Gaza?
No puc parlar per ell d’un tema tan delicat. De fet, mai en vam arribar a parlar.
I a vostè, li amoïna el resultat de les eleccions de dimarts?
Naturalment. Estic molt preocupada, però tinc fe que guanyarà la democràcia.
Si guanya Trump, perd la democràcia?
No vull ni pensar en aquesta possibilitat. Per això vaig votar abans de sortir de gira.