Ocasions com aquesta serveixen per calibrar exactament a quina divisió juga el nostre Museu del Còmic. Els aficionats recordaran sens dubte el nom de Julio Ribera (Barcelona, 1927-Cognin, Saboia, 2018): perquè és el pare de Le vagabond des limbes, una de les sèries fonamentals de la ciència-ficció francòfona dels anys 70 i 80, i perquè va ser un habitual del Saló del Còmic. S’hi va estrenar el 1999, precisament amb les planxes de la seva obra mestra, i va tornar-hi el 2005, amb la primera entrega de les seves memòries de còmic, una trilogia que va titular Montserrat i que va publicar entre el 2004 i el 2006.
Doncs bé, quan Ribera va morir, ara fa un lustre, la seva vídua va cedir els originals de Le vagabond... a la Biblioteca Nacional de França. Semblava que l’havien d’acompanyar la resta de l’obra de l’il·lustrador, però resulta que no. Resulta que les planxes dels tres àlbums de Montserrat –Montserrat, Jeunesse bafouée i Paris liberté on reconstrueix la infància i la joventut, marcada per la Guerra Civil espanyola i el primer franquisme, els primers intents de fer-se un nom com a il·lustrador, i el salt a París, on desembarca el 1954 i on acabarà triomfant– van acabar al Museu del Còmic, per desig exprès de Ribera que la seva vídua, Anne Marie, va respectar escrupolosament.
I van acabar a Les Fontetes per l’estreta amistat que l’il·lustrador va mantenir en vida amb Joan Pieras, l’ànima del Saló i del Museu: “El que em faria més il·lusió de tot, amic Joan, és que Montserrat es publiqués un dia en català”, recorda Pieras que li deia. “Em quedava callat perquè ni remotament podia imaginar que allò estigués a les meves mans. I vet aquí que dos decennis després la trilogia surt per fi en català”. Gràcies, en primer lloc a la generositat de la vídua de Ribéra, però també a la complicitat de l’editorial Amaníaco i a l’entusiasme de Pieras, artífex que la trilogia Montserrat s’hagi publicat finalment en català, en una coedició entre Amaníaco i el Museu del Còmic que es presentarà el 22 de febrer a Les Fontetes. Serà l’ocasió per formalitzar la cessió dels originals de la trilogia al museu, d’homenatjar a Anne Marie Ribera i, atenció, de contemplar per primera vegada en públic les planxes de Montserrat, que protagonitzen la primera exposició de l’any a Les Fontetes.
Seran deu pàgines de cadascun dels tres àlbums, amb un tastet de la trajectòria de l’il·lustrador, des dels inicis a Barcelona (Pusy, Yumbo, Pepín y el sulfato) a l’aventura francesa (Lolo et mandoline) i naturalment la consagració que li va arribar amb Le vagabond des limbes (1974). Hi assistiran, atenció, bona part dels il·lustradors que han col·laborat en l’edició catalana de Montserrat –Jordi Bernet, Joan Mundet, Alfonso Font i Jan, i han excusat presència Carlos Giménez i Paco Najera, que també aporten al llibre sengles il·lustracions en homenatge a Ribéra, a banda de l’editor Jordi Coll.
Quan acabi l’exposició, les planxes de Montserrat, junt amb altre material cedit per Anne Marie, es quedaran al Museu i en constituiran el major fons original que s’hi conserva, al costat d’altres tresors com un retrat de Dupont i Dupont autografiat per Hergé i l’esbós de la primera portada de Mortadelo a Pulgarcito –va ser el 20 de gener del 1958, al número 1.358 de la revista, dues pàgines de Clara de noche de Bernet, la portada de Las montañas voladoras, de Jan, i una altra portada, aquesta de Vázquez per a la revisat Jauja.
I com que les bones notícies mai no venen soles, sàpiguen que Pieras ja té coll avall la 26a edició del Saló, prevista inicialment per al novembre i que es va haver de suspendre per problemes d’agenda. Serà finalment a la tardor que ve, i de nou repartida entre el Museu i l’edifici del telecabina, com a l’última edició, la del 2023. L’objectiu és recuperar els noms que ja estaven confirmats, amb Philippe Luguy (Percevan), Herman Hupper (Brigantus) i Gerardo Balsa (La sombra del cóndor) com a caps de cartell. Hi poden afegir Paco Asenjo (Infierno azul), però de moment, atenció, és una carta als Reis.