S’acosta Sant Jordi i no tenen clar quin llibre escolliran, oi? Natural, davant la colla de novetats amb què durant les últimes setmanes ens han metrallat les editorials, com si no hi hagués demà i només es poguessin comprar, regalar i llegir llibres per Sant Jordi. No s’hi amoïnin. Hem demanat als que de llibres en saben una mica, perquè els escriuen, els editen, els venen o simplement, perquè per a ells cada dia és Sant Jordi, que ens diguin les seves lectures preferides del curs. Principalment novetats, però no només novetats. De tots els gèneres i amb un únic requisit –que citin tres autors de casa i tres de fora– que després han complert o no, perquè ells són així. Aquí en tenen el resultat. Amb una constatació i dues conclusions: la primera, que vivim una autèntica edat d’or de les lletres locals, amb molt i bo on triar; la segona, que hi ha títols que es repeteixen de forma contumaç, de seguida ho comprovaran, i als quals ja se’ls ha posat cara del més venut de Sant Jordi, a la vegada que hi ha oferta per a tots els paladars, la lectura fàcil i amb la molt noble vocació de passar una bona estona, i també la sofisticada, exquisida i, per què no, un pelet esnob. Després no diguin que no sabien quin triar. I recordin: a partir de dijous també es poden comprar llibres. Fins i tot llegir-los.

Frédéric Font
Llibreria Moby Dick
1. Récitatif (10/18), de Toni Morrison: dues amigues, una negra i l’altra blanca, van viure juntes un moment dramàtic. Però no en tenen el mateix record. I nosaltres, lectors, no sabem mai qui és la negra i qui és la blanca. Magnífic!

2. Histoire d’une vie (Éditons de l’Olivier), d’Aharon Appelfeld: relat autobiogràfic. Un nen de 10 anys fuig la guerra, la Shoah. Fragments d’una vida. Anys de vagareig, de por, de fam, abans d’arribar a Israel. Fort i emocionant!

3. Le coeur est un chasseur solitaire (Le livre de poche), de Carson McCullers: com una jove escriptora de 22 anys va poder escriure un llibre tan prodigiós!? Transcorre durant la gran depressió econòmica als EUA. Novel·la polifònica. Inoblidable Mick!

4. Solal (Anagrama), d’Albert Cohen: una novel·la trepidant. Solal és un heroi jove i fogós que mai troba la felicitat. Estima molt les dones. És romàntic, egoista, excessiu... Però inoblidable!

5. Lady L (Gallimard), de Romain Gary: una història truculenta i immoral. Qui és realment aquesta Lady L, respectable senyora anglesa de 80 anys? Ella mateixa explicarà, a poc a poc, el seu passat amagat, la seva vida increïble.

6. Vies minuscules (Folio), de Pierre Michon: un homenatge a la gent humil. Vides ordinàries, senzilles. Històries d’amor, de traïció, d’amistat, d’odi. Estil magnific.

Josep Dallerès
Anem editors
1. L’ànima separada del cos (Medusa), d’Eva Arasa: tema actual, ben tractat i confiança en la primera novel·la.

2. Sentinella (Editorial Andorra), de Joan Peruga: per a mi, certament, el seu millor llibre. M’ha emocionat en més d’una ocasió, cosa que no m’havia passat anteriorment. Parla de la pròpia experiència i (per més que novel·lada) es deixa anar sense el fre que es va posar a Alcanadre. Pot ser interessant (re)llegir en paral·lel Flaixos de llum blanca, de Pilar Burgués.

1. El infinito en un junco  (Siruela), d’Irene Vallejo, encara que sigui d’abans de la pandèmia (2019). Crec que es tracta d’una obra important, i més en els temps que vivim, abans no es tornin a cremar llibres que algun dictador decideixi que no cal llegir.
2. L’heure des prédateurs (en francès, a Gallimard; que sàpiga, la traducció catalana només existeix, de moment, en e-book), de Giuliano da Empoli. Ens pot ajudar a entendre el que ens està passant mundialment.

Júlia Fernández
Bibliotecària
1.    L’ànima separada del cos  (Medusa), el debut en novel·la d’Eva Arasa m’ha fascinat. És la història d’un crim, amb relats paral·lels inesperats, amors retrobats i realitats colpidores, remullades amb un estil poètic que ens recorda les arrels literàries de l’autora. 
 
2.    Colls d’ampolla (Medusa), de Marc Cortès: el nostre corrector de capçalera fa un pas endavant i s’endinsa en el món de la ficció literària amb la història del Roc i el Jofre. Els remeto directament a la crònica que A.L. va fer en aquest mateix diari el 4 de març amb motiu de la presentació del llibre. Jo no sabria definir aquesta obra de manera més encertada.  
3.    Consideracions sobre l’art rupestre i popular (Marinada), de Jordi Casamajor. Per als neòfits en la matèria, aquest llibre és una eina imprescindible per no perdre’s al ric món de l’art rupestre. Al llarg de gairebé 300 pàgines, Casamajor aboca tots els descobriments fets al llarg d’una trajectòria prolífica.
---
1.    No parava de ploure (Trotalibros), de Don Carpenter: el primer llibre d’aquest escriptor nord-americà i la seva obra mestra. La història de Jack Levitt, el seu protagonista, és la història de l’Amèrica sòrdida dels anys cinquanta, on la marginació, la supervivència i la recerca d’un lloc al món marquen el ritme de cada pàgina.
2.    Li receptaré un gat (Columna), de Syou Ishida. Un gat sempre és una bona solució per als mals de l’ànima, i això ho saben perfectament a la Clínica Kokoro, on els recepten en substitució dels medicaments tradicionals. Una lectura senzilla i amena, ideal per a una tarda de dissabte.

3.    Retratos de jazz (Tusquets), de Haruki Murakami. Els lectors assidus d’aquest autor hem gaudit del plaer de la lectura, sempre acompanyats per les notes musicals que sovint utilitza com a eix vertebrador de les seves històries. En aquest llibre Murakami repassa la vida i obra d’una cinquantena de músics de jazz, combinant anècdotes personals, context històric i reflexions íntimes sobre el que representa la música per a ell.

Jan Arimany
Editorial Trotalibros
1. Sentinella (Editorial Andorra), Joan Peruga escriu de manera tan concisa i precisa com punyent, i ple d’un humor en defensa pròpia contra la solitud i el sofriment, sobre la seva experiència com a cuidador, i a més cuidador de fons. Escriure aquest llibre és un acte de valentia, i llegir-lo una presa de consciència vital.

2. L’ànima separada del cos (Medusa), no em deixa d’impressionar l’habilitat d’Eva Arasa de fer-nos veure el rostre de l’horror en les situacions més quotidianes i, en aquesta, la seva primera novel·la, a casa nostra. Crua, incòmoda, però amb un missatge d’esperança, acompanyar la inspectora Elisa Blanch no et deixa indiferent.

3. Simbologia i pensament màgic al Pirineu (Anem), de Jordi Casamajor: et convida a recórrer amb l’autor el rastre que ha deixat el pensament màgic ancestral a la nostra terra, les creences que en algun moment van conformar l’imaginari dels nostres avantpassats. Amb els seus llibres Casamajor comparteix la passió pel que fa, i aconsegueix que el lector se la faci seva.
---
1. Theodoros (Impedimenta), de Mircea Cărtărescu: no em cansaré de recomanar aquesta odissea monumental plena d’imaginació, història, passions, èpiques aventures i destins entrecreuats. A partir de la vida i miracles d’un humil home de Valàquia que va arribar a ser coronat emperador absolut d’Etiòpia, Cărtărescu celebra el meravellós i inversemblant segle XVIII, així com les infinites possibilitats de la literatura. Si el destí és mínimament just, el d’aquesta novel·la serà convertir-se en un clàssic dels nostres temps.

2. Un home bo costa de trobar (L’altra), de Flannery O’Connor: aquest recull de relats, el més important d’O’Connor, és un exemple de la millor narrativa gòtica del sud dels Estats Units. Movent-se sempre entre la sordidesa i la sensibilitat, la violència i la solitud, els seus personatges avancen com condemnats cap a la fatalitat.
3. Vides que no són la meva (Anagrama), d’Emmanuel Carrère: a partir de dos fets reals (el viatge de l’autor amb la seva dona a Sri Lanka el 2004, quan un tsunami va devastar la costa emportant-se edificis i vides, i la posterior mort de la seva cunyada a França), Carrère abraça en aquesta novel·la la vida, la mort, el dol, la família, la solitud del malalt i el sentit de justícia. 

Alba Doral
periodista
Des de l’Alt Urgell, escombrem cap a casa, amb dues novetats d’aquelles que no faltaran a les prestatgeries de les llars de la comarca, La Seu desapareguda, de Climent Miró (Efadós), i Roda, pedal, pinyó, de Pau Chica (Salòria). Tots dos profusament il·lustrats i amb sucosos detalls de la història més propera. El també alturgellenc (d’adopció) Manuel Suárez, docent i divulgador, proposa La ciència actual, per combatre totes aquestes bajanades que es fan tristament virals. I per tornar als clàssics universals però mantenir-se en els debats més actuals, per què no una ullada als orígens intel·lectuals del feminisme, amb El segon sexe, de Simone de Beauvoir: què és una dona, quan l’existència precedeix l’essència?

Ester Nadal
Directora de teatre
1. Làser (Anem), de Frank Garcia, és el seu primer llibre, enganxa i distreu. Ideal per a un cap de setmana de desconnexió! Esperem el segon…

2. Totes, totes les novel·les de Mario Vargas Llosa. Perquè les seves imatges i el seu estil t’atrapen i t’eleven. I et tenen en el fil de la veritat i la ficció. Meravella!

3. El mar, el mar (Debolsillo), d’Iris Murdoch. Descriu l’obsessió i el caràcter del personatge principal, que es confon amb el captivador paisatge. Com més temps passa més retornen les imatges d’aquesta novel·la.

4. Andorra, postals i altres poemes (Anem), de Miquel Martí i Pol: un clàssic que descriu els nostres paisatges els anys que el poeta visitava el país. Sovint quan vull descriure Andorra a un estranger, lluny de casa, faig servir algun d’aquests poemes. L’he regalat molt.

5. Jacques el fatalista i el seu amo (La Magrana), de Diderot. És sublim de rellegir. Et tornen els moments de quan el vas llegir per primera vegada i entens amb més força el poder d’un clàssic.             

Oriol Vilella
Músic
1. L’ànima separada del cos (Medusa): Eva Arasa construeix una apassionant història policíaca de kilòmetre zero. Amb les ubicacions superreconeixibles fa que la narració sigui més real. Vull destacar la construcció dels personatges feta des d’una sensibilitat absoluta.

2. Sentinella (Editorial Andorra): he de reconèixer que és el meu primer Peruga, però no serà el darrer (com escriu aquest home!). M’ha fascinat com s’obre en canal per explicar la seva història d’amor i responsabilitat. Una història dura però que explica amb uns tocs d’humor que et fan tenir una mitja rialla tota l’estona. Explica els fets dels darrers anys cuidant la seva dona.

3. Proliferen les calandres (Specula): la darrera novel·la del meu estimat David Gálvez. La serena aventura de Jan Carranca i Ernest Adell en un món distòpic. Una novel·la de carretera on els personatges que apareixen tenen tots la seva pròpia personalitat i es complementen els uns amb els altres. Es llegeix sola.
---
1. Contes (1984), de William Faulkner: va sortir fa un any i recopila més de quaranta contes de l’autor, que va viure a cavall del segle XIX i XX i que em fascina per la modernitat de la seva escriptura i les seves temàtiques, i per com explora la condició humana. Racisme, incomunicació i violència són alguns dels grans temes d’aquesta compilació.

2. Estrella distante (Anagrama): considerada com una de les grans novel·les de Roberto Bolaño, més enllà de les seves obres magnes Detectives Salvajes i 2666, és una bona porta d’entrada a l’univers de l’escriptor xilè que residí a Blanes fins a la seva mort. Narra, entre ficció i realitat, la transformació de Carlos Wieder, un enigmàtic i macabre poeta durant la dictadura de Pinochet.

3.  Historia universal de la infamia (Alianza): per commemorar el 125 aniversari del naixement de Jorge Luis Borges, Lumen ha editat aquest llibre cabdal de la  literatura argentina, titllat pel mateix Bolaño com a obra fundacional de la literatura llatinoamericana i antecedent del realisme màgic, que explora la frontera entre la realitat i la ficció, espai que el mateix Bolaño va explorar en diverses ocasions.

Ludmilla Lacueva Canut
Vots de sang
1. Carta d’un capellà jubilat als seus amics (Claret): amb un to proper i sincer, mossèn Ramon Rossell obre el seu cor en aquestes memòries plenes de vida i espiritualitat. Ànima d’Aina i figura entranyable de Canillo des del 1966, comparteix reflexions, records i valors amb una mirada plena d’humanitat i vocació. Un llibre que commou i inspira, escrit des del silenci actiu d’una vida entregada als altres.

2. L’ascens dels rebels (Elastic Books), de Mariona Bessa: premi Joaquim Ruyra de narrativa juvenil, aquest llibre ens convida a viure una aventura apassionant plena de coratge, amistat i identitat. Mariona Bessa sap connectar amb els lectors joves amb una veu fresca i potent, i ofereix una història que parla de rebel·lar-se per ser un mateix. Un crit d’esperança i llibertat amb ànima pròpia.

3. Làser (Anem): en la seva primera incursió literària, el doctor Frank Garcia ens sorprèn amb una novel·la policíaca plena de tensió i girs inesperats. Una investigació aparentment rutinària acaba destapant uns vincles inquietants amb la màfia russa. Làser combina ritme àgil, ambientació europea i una trama que atrapa des de les primeres pàgines.
---
1. La casa de les tres xemeneies (Columna): amb una prosa precisa i plena de sensibilitat, Claret ens transporta a la Barcelona del 1962 a través dels ulls d’un jove nascut a l’exili. Una història sobre l’experiència d’un adolescent que torna a un món marcat per la por i la resistència, que ens atrapa perquè parla de la societat barcelonina i dels seus canvis socials. Essencial per copsar una època i per emocionar-se amb la força del despertar.

2. Matar impunement (Penguin): amb passió i rigor, Irene Solanich ens ofereix un homenatge brillant a la novel·la negra en català. Lectura imprescindible per a qui estima la literatura criminal i vol entendre com ha arrelat en la nostra llengua. Una autèntica declaració d’amor a un patrimoni literari viu i fascinant.

3. Interpretar els senyals (Llibres del Delicte): un policia reconvertit en detectiu caigut en desgràcia, un suïcidi amb dos trets i una mare que no s’ho creu. Jordi Casals ens endinsa en un cas que desafia la lògica i els instints, en una novel·la plena de girs, contradiccions i límits difusos. Amb un estil punyent i una atmosfera inquietant, és molt més que una intriga criminal: és una reflexió sobre els enganys –externs i interns– i la dificultat de veure-hi clar quan tot sembla embolicat.

Laura Casanovas
Les estrelles de Lilith
1.    Carta d’un capellà jubilat als seus amics (Claret): mossèn Ramon recull els seus records i ens els regala als seus amics i lectors, explicats en un text ple d’humor, tendresa i agraïment per tota la gent que l’ha acompanyat en el seu camí. Imprescindible per a tothom que vulgui conèixer millor la vida i el pensament del nostre capellà més estimat. 

2. Sentinella (Editorial Andorra): Joan Peruga ens regala una història d’amor i fidelitat meravellosa. La narració dels anys de malaltia de la seva estimada Pilar es converteix en un emotiu passeig ple de tendresa, valentia, bondat i amor per la vida d’una parella que s’espera i s’estima. Un llibre escrit amb una prosa senzilla i lluminosa per fer-se savi, emocionar-se, plorar i, a estones, somriure. 

3.    L’ànima separada del cos (Medusa): la primera novel·la d’Eva Arasa, l’autora més terrorífica d’Andorra. Una història policíaca sobre l’assetjament escolar on es barreja el present i el passat que segur que ens farà passar una estona amb els pèls de punta.

1.    El mejor libro del mundo (Destino): des que vaig descobrir Ordesa, el Manuel Vilas s’ha convertit en un dels meus autors preferits. Llegir El mejor libro del mundo és com passar unes quantes hores de conversa amb un amic íntim, lúcid i divertit que amb tota la sinceritat t’explica les seves cabòries d’escriptor de seixanta anys que pretén justament això, escriure el millor llibre del món. És tan bo que quan arribes a la darrera pàgina, et venen ganes de tornar a començar pel començament.

2.    Me’n record (Anagrama): el llibre de records d’Emili Manzano ens transporta mar enllà cap a l’illa de Mallorca a finals del segle passat. Els que som més o menys de la mateixa generació que ell ens hi sentirem identificats i compartint les vivències de l’escriptor mallorquí, bressats per la deliciosa cadència de la seva llengua melodiosa, en recordarem també de les nostres. 

3.    La catastròfica visita al zoo (La Campana): recomano l’últim llibre del suís Joël Dicker sense haver-lo llegit encara perquè com que tots els altres d’aquest autor (tots!) m’han agradat moltíssim, no tinc cap dubte que aquest també m’encantarà. A la meva família Dicker és l’autor de capçalera, l’únic que llegim tots quatre amb veritable devoció. La publicitat del llibre diu que és per a lectors “de 7 a 120 anys”, i a fe de Déu que m’ho crec!

Marc Cortès
Colls d’ampolla
1. Proliferen les calandres (Specula): novel·la ideal per iniciar-se en el poc convencional i a vegades complex món literari del David Gálvez. És una novel·la lineal, fàcil de llegir, entretinguda i, com d’habitud, una mica boja. El que més m’agrada de Gálvez és el treball que fa amb el llenguatge. Els protagonistes són dos joves que viatgen a l’aventura per fer calerons revenent plaques electròniques de segona mà en un món que s’ha aturat.
2. Simbologia i pensament màgic al Pirineu (Anem): també podria recomanar Consideracions sobre l’art rupestre i popular (Marinada), però encara no l’he llegit. Em fascinen tots els objectes, símbols, pràctiques i cultes ancestrals, tan prolífics (encara) per aquests vorals, per invocar la pluja, protegir les collites, allunyar els mals esperits… Un món en perill d’extinció explicat d’una manera didàctica i amena. Visca la màgia!

3. L’ànima separada del cos (Medusa): el que més m’agrada de la primera novel·la d’Arasa és que t’atrapa des del començament, te la fa propera i et manté en tensió fins al final. No hi ha palla. En destaco els diàlegs, molt vius i versemblants per a una trama policíaca ben travada i connectada amb el món de la bruixeria, tan andorrà com el món de l’Elisa Blanch, la inspectora protagonista que investiga la mort violenta de la Clàudia Bosch. Una denúncia punyent de l’assetjament escolar.
---
1. No parava de ploure: no és l’última novetat de Trotalibros però segur que la trobareu a les parades de Sant Jordi. Em va agradar tant que la tornaré a llegir quan l’escriptura em doni una treva. No para de ploure i ja se sap que a vegades plou sobre mullat. La joventut de Jack Levitt i els seus amics entre les sales de billar, l’alcohol i la presó. Obra magistral i molt crítica de Don Carpenter, que descriu amb mestria l’inquietant i sòrdid món entre reixes. Compreu-la!
2. El senyor de les tenebres (La Segona Perifèria): si la novel·la d’Arasa et té amb l’ai al cor, aquesta de Hal Bennett em va tenir amb la boca oberta, tot i que en algun moment patia perquè no m’hi fiquessin alguna cosa… Editada recentment en català, podria ferir la sensibilitat d’algun lector, que no és el meu cas. Salvatge, descarnada, a estones poètica, irònica, crítica, colpidora, racial… El pare del superdotat Joe Market crea una religió al voltant del seu fill, a qui exhibeix despullat. A partir d’aquí comença l’espectacle.

3. Les ànimes mortes (Bernat Metge Univesal): m’ha agradat molt pel pantone humorístic de l’autor, Nikolai Gógol, des del grotesc fins a la fina ironia, que, com una agulla invisible, etc. Gógol descriu molt bé la societat russa tsarista, amb uns personatges sovint patètics, desvergonyits i de pa sucat amb oli. Pàvel Ivànovitx és un comerciant amb dots persuasius que visita terratinents perquè vol comprar-los esclaus morts però que encara estiguin registrats com a vius al cens. Benvinguts a l’absurd. 

Quim Valera
L’antic país antic
1. Sentinella (Editorial Andorra), de Joan Peruga: una obra feta amb l’ànima i la sensibilitat de l’experiència vital. Ha fet l’impossible,  millorar les seves grans obres anteriors. El Joan, a més d’haver estat un bon mestre per molts, sap transmetre els sentiments viscuts amb una gràcia innata, commou alhora que et roba un somriure. No em puc declarar més fan, tant de l’autor com de la seva obra, especialment de la que presenta enguany.

2. El Tanoca i el padrí Arraïres (Salòria), de Laura Casanovas: deliciós conte per a totes les edats protagonitzat per un noi del Ges, poble de l’autora a sota la façana nord del Cadí. L’autora ja és d’obligada lectura en tots els seus registres, com una de les autores pirinenques de referència, però, a més, aquest llibre té el valor afegit que les il·lustracions han estat dibuixades per l’esplèndida colla del Taller Claror de la Seu d’Urgell.

3. La Seu d’Urgell desapareguda, (Efadós), de Climent Miró: resultat d’una tasca acurada i precisa, on l’autor fa un repàs exhaustiu de la història de la ciutat d’Urgell del darrer segle, a través de les imatges. L’autor és un dels grans historiadors nostrats, amb una trajectòria de dècades de recerca brillant. El felicito tant per la seva trajectòria com per aquest recull sobre la història d’una ciutat tan vinculada amb Andorra.
4. L’ànima separada del cos (Medusa), d’Eva Arasa: novel·la intimista, fruit del treball introspectiu que ha esdevingut el segell creatiu de l’autora. De l’autora, a part del seu demostrat talent creatiu, cal valorar-ne la seva seriositat en el treball, i el bon regust que li queda al lector després de llegir la seva obra. Davant d’aquesta obvietat, no puc fer més que recomanar-ne la seva lectura.

Bru Noya
Perdoneu les disculpes
1. Gravats rupestres d’Andorra, l’Alt Urgell i la Cerdanya (Anem): de la unió entre Jordi Casamajor i David Gálvez neix aquesta obra de consulta amb una gran part de gravats desconeguts per al gran públic i amb una voluntat divulgativa, descobrir les petjades dels nostres avantpassats. En cas de dubte una bona opció de regal el dia de Sant Jordi.

2. Colls d’ampolla (Medusa): el filòleg Marc Cortés ha buidat el pap sobre el paper en un llibre que enganxa del començament al final. Algú el trobarà una mica canalla però la vida sovint és així. Qualsevol semblança amb ella no és pura coincidència i en Marc escriu molt bé amb una crònica quasi autobiogràfica. La ironia i l’humor subtil ofereixen una lectura lleugera però impactant a cavall entre Andorra i l’Alt Urgell.

3. Xarnego (Medusa): primera aventura en solitari de Txema Díaz-Torrent. Si al seu humor i a la seva fina ironia hi afegim el fet d’haver estat un nen setmesó i esquerrà amb trets dislèctics i dificultats per orientar-se, el resultat és un treball delirant, ideal per llegir en aquests temps convulsos que ens han tocat viure. A Xarnego hi ha tocs de Kiko Amat, Casavella i Miqui Otero, i sons de la Polla Records i Olor a Sobako. Això sí, és publicarà després de Sant Jordi però vagin prenen nota perquè no tot té cabuda el dia 23.
---
1. Abaixem els lloguers (Pòrtic): ara que el tema de l’habitatge és el principal motiu de preocupació entre els ciutadans, Jaime Palomera, codirector de l’Institut de Recerca Urbana de Barcelona (IDRA) explica com diverses ciutats han afrontat aquest greu problema. És un manifest social fàcil de llegir i molt entenedor i s’estén en la crítica, a mig camí entre l’anàlisi acadèmica i la mordacitat.

2. La passada a l’espai  (Destino): el  gironí Manel Vidal és exfutbolista amateur, còmic, guionista i membre fundador del popular pòdcast La sotana i debuta amb un llibre de memòries travessades pel futbol. És, bàsicament,  fer servir aquest esport per parlar d’altres coses com ja passa a La sotana. Per als que ja tenim una certa edat és un volum certament generacional.

3. El meu país estimat (La Segona Perifèria): de tot el que es pugui recomanar per Sant Jordi aquest hauria de ser un dels llibres imprescindibles. Recull els relats autobiogràfics i les cròniques publicades per  Ielena Kostiutxenko durant quinze anys al diari Nóvaia Gazeta, que va ser clausurat per Putin. No és d’estranyar que el llibre hagi estat censurat a Rússia. L’autora considera que el seu país actualment és un estat feixista de manual. Llegir-lo ajudarà a entendre moltes coses, com ara la guerra amb Ucraïna.

Àlvar Valls
Bibliografia general de Jacint Verdaguer
Si he sobreviscut al llibre del gènere terrorífic que estic llegint aquests dies (Tractat de facturació electrònica al Govern d’Andorra), el dia de Sant Jordi sortiré ben d’hora de casa i, abans que s’exhaureixi, compraré un exemplar de Sentinella (Editorial Andorra), de Joan Peruga, un roman vérité sobre un tema sensible que conec bé i que, en mans d’en Joan, no dubto que serà una meravella d’alta literatura abans que tota altra cosa. Tot seguit buscaré el llibre de mossèn Ramon de Canillo, Carta d’un capellà jubilat als seus amics (Claret), per amistat, per fidelitat i per homenatge al nostre primer i esforçat treballador social. Dos ais al cor, aquestes dues novetats de casa. També espero comprar La fi del renegat i altres narracions (Marinada), del carlinàs olotí del segle XIX Marià Vayreda, per passar-m’ho bé amb un clàssic sense pèls a la llengua i per celebrar que una editorial andosina (Marinada) inclogui en el seu catàleg, amb valentia i amplitud de mires, un tipus de llibre (una edició crítica) i un curador prestigiós (Andreu Bosch i Rodoreda) que s’escapen de la llosa antropològica que tan sovint ens aplana. De fora, espero que Amazon em faci arribar, si aconsegueix superar indemne el mur de Berlín duaner, una novetat en llibres d’autoajuda: Com engegar a la merda de manera educada, d’Alba Cardalda, i tancaré la diada amb dos clàssics: rellegiré per enèsima vegada (són només 60 pàgines) el llibre de culte francès Le silence de la mer, de Vercors (Le Livre de Poche), i, tirant d’Internet, triaré a l’atzar uns quants poemes de l’antologia Obra gruesa, del xilè Nicanor Parra, el primer poeta del món després de Carles Fages de Climent. Recomano ferventment, doncs, aquests sis llibres.