Sant Vicenç d’Enclar ja no creixerà més. La campanya de restauració en curs, que de fet no s’ha aturat en tot l’hivern, ha restituït l’últim element estructural que faltava al campanar, que era el lloser de la coberta. Ara només queden els detalls diguem-ne cosmètics. Assenyaladament, l’arrebossat exterior, perquè originalment tot el temple, campanar inclòs i com totes les esglésies romàniques, estava arrebossat. Fins a nosaltres n’havien arribat tan sols fragments que li donaven un aire molt característic. I el cert és que una de les decisions més difícils i també més controvertides va ser si es restituïa íntegrament l’arrebossat, si es deixava la pedra vista o si es replicava la pell fragmentària de l’última fase.
Al final es va optar per conservar al màxim l’aspecte que tenia la matinada fatídica del 20 de desembre del 2019, quan va ser abatut, oficialment a causa d’un episodi de vent i pluja. Així que cobrir la façana del campanar amb aquells llençols d’arrebossat constituirà l’última fase de la reconstrucció, juntament amb la restitució del paviment original de la nau, que es va retirar en les campanyes de restauració de finals dels anys 70. Patrimoni calcula que aquesta fase definitiva es pot allargar fins a principis d’estiu, quan es retiraran definitivament les bastides que avui s’enfilen pel campanar. La intervenció, que va arrencar la primavera del 2000, ha permès aixecar de nou el campanar amb la màxima fidelitat a l’original: s’han utilitzat (i ubicat al seu lloc, com en un trencaclosques) les pedres originals, s’han conservat les obertures i s’ha corregit el desplom de la torre.
