Si fem una passejada per les propostes culturals d’Andorra, podem comprovar la diversitat i interès de moltes d’elles, mai suficients, relacionades amb la promoció de la música. La música, per la seva pròpia essència, és un art efímer en la seva producció, i aquí radica el seu encant. Perviu en la memòria, i en l’afecte que ens acompanya més enllà del seu moment d’eclosió, irrepetible i únic. Van passant els esdeveniments musicals del nostre entorn, a vegades no prou ben promocionats, unes altres, sense deixar més eco que les impressions personals, possiblement comentats en tertúlies, i en molt comptades ocasions en la premsa escrita.
El concert de clausura de la 30a Temporada de MoraBanc Andorra la Vella, amb el títol Una Schubertiada, interpretat pel Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana sota la direcció de Xavier Puig, va oferir una experiència musical excepcional. Fidel a l’esperit íntim i emotiu d’aquestes trobades vieneses del segle XIX, la proposta, que va combinar música i dramatització amb la presència de l’actor Bernat Cot i la direcció escènica d’Anna Romaní, va resultar no només original, sinó també profundament evocadora, transportant el públic a l’univers de Schubert des del primer moment de la representació.
La primera sorpresa va ser veure el mateix Schubert en escena, tan ben caracteritzat, fins i tot increïblement per la seva baixa alçada (Schubert feia 1,56 metres) amb una precisa i musical interpretació del pianista Jordi Armengol. Un Schubert silenciós, concentrat en la seva música i atent als comentaris del recitador, que va portar amb mà segura l’argument de tota la representació.
Un dels punts forts de la vetllada va ser la cura en la selecció del repertori. L’alternança entre lieder, peces corals i fragments d’altres compositors com Beethoven, Haydn o Rossini va permetre entendre Schubert en el seu context, tot posant en relleu les seves influències i el diàleg musical amb els seus contemporanis. A més, l’ordre de les peces va ser impecable, creant una progressió emocional que va mantenir la cohesió del concert de principi a fi.
El Cor de Cambra del Palau, amb una molt sòlida direcció, va oferir una interpretació d’altíssima qualitat, amb un equilibri perfecte entre les veus i una expressivitat que donava vida als textos poètics. Tot i que les veus solistes no van ser del tot perfectes tècnicament, aquest fet va conferir a la interpretació un aire més proper i domèstic, molt adient per a una Schubertiada, on tradicionalment eren els mateixos amics de Schubert qui cantaven les seves obres. Aquesta naturalitat, lluny de ser una mancança, va esdevenir una de les virtuts del concert, reforçant la seva autenticitat.
Posant per davant la nostra felicitació a la direcció artística per aquesta proposta, esperem en pròximes edicions de la Temporada una atenció més detallada als programes de mà. D’una banda, es va notar a faltar una mínima informació sobre els músics. Per altra part, la importància d’entendre els textos és indiscutible: la traducció al català dels títols de les obres és la millor de les guies per a aconseguir un major acostament al nostre públic.
L’acollida del públic va ser entusiasta, amb una gran connexió entre intèrprets i espectadors. El silenci atent durant els passatges més delicats i els càlids aplaudiments finals van evidenciar l’emoció i l’impacte que aquesta proposta va generar. En conjunt, Una Schubertiada va ser una vetllada memorable, molt didàctica, immersiva, capaç de traslladar l’esperit de Schubert als nostres dies amb una fusió perfecta de música, paraula i sentiment.
