Tenia molt pocs anys, la Maria Roca. Eren els temps del caos de la guerra civil i els desordres arribaven a Tuixent: difícil precisar la data, si acabava d’esclatar el conflicte o si s’atansava el final, però la petita caminava pel poble quan va veure com des dels balcons i finestres de la rectoria els milicians anaven llençant objectes a una foguera encesa a sota mateix. Així és com el poble va perdre per sempre més documents com els llibres sacramentals. Per a disgust d’historiadors com Josep Moles i Roca, fill d’aquella nena, que avui, des de l’alçada de les nou dècades de vida, rememora l’episodi. Els desordres, explica el relat històric de la pàgina web de l’Ajuntament, no van tenir la virulència d’altres pobles de les contrades. Però si no es van convertir en fum objectes de valor historicoartístic, com la talla de la Mare de Déu de finals del segle XII, va ser per la providencial intervenció dels veïns del costat, la família de cal Isidret, adjacent amb l’església, que va posar a recer la petita peça de fusta i el retaule gòtic de Sant Sebastià. Ho recorda Moles, encarregat de posar negre sobre blanc les històries de la població alturgellenca. “cal Isidret de Tuixent. Hem de donar les gràcies a la família que va viure en aquesta casa, perquè durant la guerra civil d’Espanya van salvar molt de patrimoni religiós de Tuixent”, recordava en un post a les xarxes socials.

Eren gent molt religiosa, “soldats de Déu”, apunta l’historiador, aquella família que durant els anys de la contesa van amagar a casa -al paller, sembla ser- els objectes artístics i de culte. També va ser la família d’on va néixer Silvestre Arnau Pascuet, beatificat el 2005, durant la visita que el recentment finat Papa Benet XVI va fer a Barcelona. Tot i que el futur beat va néixer a Gósol, el maig de 1911, fill de María Pascuet Serradó, que des de Tuixent va anar a casar-se al poblet del Berguedà, amb Lorenzo Arnau Boix. La parella, que regentava un comerç a la plaça Major de la localitat, va tenir quatre fills. El més petit es va ordenar sacerdot. El bisbe d’Urgell, aleshores Justí Guitart, el va promocionar a presbiteri a l’església parroquial de Santa Maria de Puigcerdà, el setembre del 1935. Dos mesos més tard, relata Moles, “va ser nomenat vicari parroquial de la Pobla de Segur (Pallars Jussà), on va exercir el seu ministeri fins al 13 d’agost de 1936, quan va tenir lloc la seva immolació”, després d’un judici sumaríssim.

Un místic i un ascètic, prossegueix l’historiador, també una persona molt culta, a qui els feligresos es referien com el doctor Arnau. Durant aquells dies cruents, “li van oferir en diverses ocasions la llibertat a canvi d’incorporar-se a l’exèrcit de la República, i la resposta va ser sempre ‘…donde va el ecónomo yo voy también’. Fins al dia que el van afusellar”, a les portes del cementiri de Salàs. Tenia 25 anys.