Al març va fer dos anys, dos, que Velles Cases es va marcar com a objectiu honorar les nostres víctimes del nazisme, els nostres tretze deportats –avui sabem que van ser en realitat catorze– amb la reglamentària Stolpersteine, un projecte paneuropeu impulsat per l’artista berlinès Gunter Demnig i que consisteix a plantar una senzilla llamborda davant de la casa natal de cada deportat als camps nazis, amb una lacònica informació biogràfica: localitat de naixement, any de deportació, el camp on va ser deportat i el destí final, alliberat o assassinat, que han vist que va ser el destí funest de vuit dels nostres catorze compatriotes.
Des del 1992 n’ha plantat 75.000 a més 1.800 ciutats d’una vintena de països. L’Alt Urgell se’ns va avançar, punyeta, i va homenatjar cinc dels deportats veïns de la comarca aquell mateix 2023, i ara arriba per fi el torn dels nostres. No ha sigut fàcil, recorda Francina Pons, que ha coordinat la iniciativa des de Velles Cases, perquè calia, en primer lloc, localitzar i contactar amb els descendents de cada deportat, i lligar la complicitat dels comuns implicats, que han d’autoritzar la col·locació de la paca a la via pública. Recordin que Stolpersteine significa una cosa així com pedra per ensopegar, que és exactament el que pretén Demnig: que el vianant es topi amb la placa, s’ajupi per llegir-ne les dades i amb aquest senzill gest li tributi un humil homenatge. Recordin també que Demnig només posa una condició: les Stolpersteine que manufactura ell mateix –és escultor– han de ser col·locades en presència seva. No val per delegació. I com es poden imaginar, hi ha cua. En fi, que ha calgut lligar tants fils que per això hem hagut d’esperar dos anys, dos, que arribi el dia.
I el dia és demà. Es plantaran set de les vuit plaques previstes (la vuitena, en memòria de Bonaventura Casal, de ca l’Aern de la Margineda, s’ha hagut de posposar al 6 de maig) i la intensa jornada començarà a primera hora del matí a cal Candela, al camí ral de Meritxell: la casa on va néixer Bonaventura Bonfill (1912–Prades, 1973). La cita és a les 9 hores a l’aparcament de Meritxell. Immediatament després hi haurà l’obertura oficial de la jornada, al Santuari de Meritxell. La segona Stolpersteine serà la de Josep Franch, a cal Ponet (Canillo, 1903–Buchenwald, 1944), i li seguiran les de Pere Mandicó (casa Xicos, 1907–la Seu, 1971), Josep Calvó (casa Jaumina, 1913-Buchenwald, 1945) i Anton Vidal (cal Vidal, 1900–Mauthausen, 1945), tots tres a Prats. Hi haurà pausa per dinar, i a la tarda la comitiva es traslladarà a la vall central (16 hores, comú de la capital) per col·locar les pedres en memòria de Càndid Rossell (ca l’Adela 1909-?) i de Salvador Montanya (ca la Conxita 1916-Besiers, 1944), que tot i que no va ser deportat a cap camp de concentració va ser afusellat junt amb altres disset companys d’armes del maquis en una topada amb els alemanys al Col de Fontjuin, prop de Besiers, i per això se l’ha inclòs entre els homenatjats.
La jornada, en fi conclourà a les 16.45 hores a la plaça del Consell, i junt amb els parlaments de les autoritats, l’historiador Pau Chica i Roser Porta, coautora d’Andorrans als camps nazis, hi aportaran el context històric. Vaja, que demà saldem un compte pendent amb els conciutadans que van patir l’horror concentracionari. Quan vegis la Stolpersteine, vianant, atura’t i honora les víctimes del nazisme.
