Torna la biennal de land art. Serà la 6a edició, segona consecutiva a Sant Julià, com l’any passat a la tardor, entre el 19 de setembre i el 14 de novembre del 2025, i sota el lema “Pausa per continuar”. El comissari, Pere Moles, vol que els artistes que hi participin reflexionin sobre el que el primer quart de segle ens ha deparat en qüestions clau com la construcció, l’habitatge i el turisme. D’això ja tindrem temps de parlar-ne a partir del gener, quan publicarà la reglamentària crida als artistes. De moment, atenció al nou format i sobretot al nou emplaçament de la proposta: la mala notícia és que el L’Andart marxa de Catsa, la formidable seu que va estrenar l’any passat i on Moles somiava repetir l’edició que ve. No ha pogut ser, per la confusa situació de l’edifici, que la propietat vol vendre i Govern i Comú no es decideixen a comprar. Però la bona notícia és que la biennal es mudarà a l’històric hotel Pol, més cèntric impossible, que va tancar la paradeta el 2004 després de 73 anys de vida, i que espera nou destí, molt probablement residència universitària i pisos per a joves.

Això serà ja al 2026. Mentrestant, el Pol obrirà una última vegada i gràcies a la biennal perquè veïns i forasters puguin dir l’últim adeu a un edifici que forma part de la memòria col·lectiva dels lauredians de tres o quatre generacions, que hi van celebrar batejos, comunions i casaments. Es tracta, a més, diu Moles, d’un espai més gran encara que Catsa i amb moltes possibilitats, des del soterrani i les dues primeres plantes amb cafeteria, salons, cuina, magatzem i cambra frigorífica, i una tercera planta amb deu habitacions, bugaderia i magatzem. Tots ells, incloses les escales, s’utilitzaran com a espais expositius, juntament amb la façana i probablement el dúplex superior on residien els propietaris de l’hotel, que disposa d’una gran i prometedora terrassa. I quedaria encara vacant una quarta planta que, vaticina Moles, “no ens podem plantejar omplir: massa superfície”. 

Una seu insòlita, que a les possibilitats expositives hi afegeix el plus sentimental que conserva per a molts lauredians i que segueix la línia de les últimes edicions, que es van acabar convertint en una estupenda excusa per (re)descobrir Engolasters i les Pardines i els entorns urbans de l’escaldenca fàbrica de la llana i, l’any passat, de Catsa.

L’altra novetat de la pròxima edició serà el circuit de muntanya que completarà l’oferta estrictament urbana de l’hotel Pol. La decisió encara no està presa però les opcions són dues: una ruta panoràmica per la zona de la Rabassa i la Peguera, i una altra per la banda de Fontaneda, Canòlic i el Coll de la Gallina. En tots dos casos, la idea és un itinerari en plena natura que guarda més parentiu amb aquella primera edició del 2015 que les obres es van repartir al llarg del camí ral i amb les del 2019 i el 2021 a Engolasters que no amb l’exclusivament urbana de l’any passat, que es va concentrar als carrers i places de Sant Julià. 

Una mena de retorn als orígens i a l’etimologia del land art, i que Moles ja tenia entre cella i cella: pensin que fins que el Comú lauredià no va oferir el Pol per instal·lar-hi l’espai central de la biennal, les dues opcions que tenien més números eren Ordino-Arcalís i els quarts de Canillo: “Ho teníem molt coll avall però no podíem rebutjar l’oferta del Comú de Sant Julià, perquè no hi haurà cap altra oportunitat de fer-ho al Pol”. La biennal, a més, ha lligat la complicitat de la Universitat d’Andorra, que hi organitzarà seminaris, xerrades i conferències sobre la temàtica de la biennal, i a més de la fundació Soriguer, que cada any hi cedeix alguna obra –el 2023, videoarts de Bill Viola– , aquesta vegada s’estrenarà col·laboració amb el festival Panoràmic, que té lloc entre Barcelona, Granollers i Terrassa.
I de moment, això és tot. Més novetats al gener, en la presentació oficial de la sisena biennal L’Andart. Qui ho havia de dir el 2021, quan Moles advertia del risc cert de desaparició de la biennal. Un conveni entre Andorra Turisme i els ministeris de Cultura i de Medi ambient en van garantir l’any passat el patrocini (i la continuïtat) com a mínim fins al 2027.

Centre de la vida social i seu de passadors
La història de l’hotel Pol arrenca oficialment el 1931, diu Ludmilla Lacueva a ‘Pioners de l’hostaleria andorrana’. Aquell any Julià i Josep Pol van inaugurar un hotel de nova planta al solar on hi havia hagut la molt més modesta fonda Pol. Tenia 29 habitacions repartides en dos pisos. Francesc Viadiu el va convertir durant la II Guerra Mundial en quarter general de la xarxa d’evasió. Ventura Pol (1940) i Antoni Cerqueda (1955) els van succeir en la gestió, van ampliar les instal·lacions amb terrassa, jardí i pista de ball i el van convertir en cita obligada de la vida social de la parròquia. El 1967 els nous propietaris, Maria Rosa Pol i Antoni Piqueras, en construeixen un de nou amb 60 habitacions i deu suites, que és el que ha arribat fins a nosaltres i que va tancar definitivament el 2004.