Diu Iñaki Rubio que en els seus dos mesos a Gósol, l’estiu del 1906, el jove Picasso –tenia 24 anys i era pràcticament un mort de gana, a anys lluny del geni universal de l’art del segle XX en què es convertiria en els decennis següents– va fer bondat. La va fer en el sentit que es va plantar en aquell racó de món amb la seva dona del moment, Fernande, amb la intenció de tenir-hi un fill, i a diferència de Montmartre, on la tancava a l’habitació i s’enduia les claus per por que flirtegés amb altres homes, a Gósol van dur una vida de parella sense sobresalts. “No és que el vulgui blanquejar, però va anar així”, sosté. És clar que a Gósol no hi havia homes –estaven la major part del temps contrabandejant, atalaiant els ramats, fent de traginers– i si n’hi hagués hagut, tampoc s’hi hauria pogut entendre, perquè no parlava ni el català ni el castellà. Així que Picasso es va portar bé... fins que va conèixer Hermínia. Així és com s’hi refereix al Carnet catalan, però no cal dir que en realitat la gosolana que li va robar el cor no es deia així. Rubio no va trobar el rastre de cap Hermínia al registre civil de Gósol, i diu que s’hi va passar hores i hores. No sabem qui era en realitat, l’únic que sabem és que Picasso la va retratar disset vegades, disset, en dos mesos –ens podem imaginar la gràcia que li devia fer a Fernande– i que el rostre de les dues dones es va acabar fusionant en un de sol, i junt amb els trets de la Mare de Déu romànica de Gósol, el primer art primitiu amb què entrava en contacte– va destil·lar una part de la revolució cubista: la ruptura amb la idea canònica de l’art occidental des del Renaixement que el retrat ha de ser fidel a la realitat. De passada va trencar també amb la profunditat i amb la perspectiva, i Picasso va deixar de ser un mindundi per erigir-se en una mena de tòtem. Tot això, en fi, gràcies a Hermína, l’enigmàtica gosolana que 120 anys després continua esperant qui en reveli la identitat. Ho intenta Rubio a Picasso en el Pirineo, que va presentar ahir a l’ambaixada espanyola i que ara poden llegir també en castellà gràcies a Medusa.
