Se’n recorden del llibre d’actes del Consell General, oi? Sí, home, la història sensacional d’aquest patracol de 456 pàgines (i un miler de cares) que registra les decisions preses pels nostres prohoms entre el 1743 i el 1864 i que una mà anònima va furtar en algun moment del segon terç del segle XX. Els descendents de qui va perpetrar el furt, sembla que tocats per certa mala consciència, van contactar mesos enrere amb el Consell per retornar la peça al seu legítim propietari –el cert és que la intenció inicial era vendre’l– i l’operació es va concretar feliçment el 5 de març, quan el síndic, legítimament satisfet, va presentar la criatura en societat. Quinze dies després la va cedir temporalment a l’Arxiu perquè el restaurés i el digitalitzés, amb la intenció de penjar-lo immediatament en línia i al costat de la resta d’actes del Consell, una formidable col·lecció de cinc llibres que arrenca el 1588 i que recull quatre segles i mig de la nostra història parlamentària.

El síndic, Carles Ensenyat, i la ministra de Cultura, Mònica Bonell, es van mostrar aleshores molt optimistes i van augurar que el bon estat de conservació del llibre d’actes permetria enllestir-ne la restauració en un mes. Òbviament, no ha sigut així: el volum va ingressar el dia després de la cessió al taller de l’Arxiu, i auguren Ester Carrillo i Cèlia Realpd, les restauradores que s’hi han dedicat en exclusiva des del primer dia, que en sortirà com a molt d’hora a finals de juny. Resumint: que el mes inicialment previst s’haurà allargat exactament 103 dies. I a això caldrà sumar-hi el mig mes que requerirà la digitalització. Així que no hi comptin abans de mitjans juliol.

La veritat és que després de 80 o 100 anys en parador desconegut ara no ve d’unes setmanes de més, i cal dir que quan surti del taller el llibre IV semblarà no direm que nou de trinca, perquè no és aquest l’objectiu de la intervenció, però prou recuperat per resistir un parell de segles més.

Diu Carrillo que l’aspecte del volum va enganyar inicialment tothom: realment semblava que s’havia conservat en unes relatives bones condicions: “Quan en vam retirar les tapes de pergamí i en vam descosir les 452 pàgines ens vam adonar que no era així. Sobretot els primers i els últims dels dinous quadernets en què està relligat. El pergamí de les tapes s’havia encongit i no protegia adequadament el paper, i amb els anys, l’ús i el frec el paper estava com remenjat”. La solució ordinària hauria sigut passar les pàgines afectades per la màquina reintegradora, artefacte semimiraculós que omple els forats del paper –tècnicament, pèrdues– amb una pasta de paper o tela de gruix, color  textura similar a l’original. Però passa que les pàgines sotmeses al tractament d’aquest artilugi en surten emblanquinades, i hi hauria hagut un gran contrast amb la resta de pàgines del llibre, que groguegen de forma ostensible. Així que van decidir restaurar-les de forma manual. Una a una. I n’hi ha, recordin, 456. Prèviament les van haver de netejar, i quan acabi la restauració caldrà tornar a cosir els quadernets i posar-los les cobertes. Que d’altra banda també s’han hagut de restaurar: la solapa, que s’havia volatilitzat, s’ha hagut de reconstruir de nou, s’entén que amb pergamí.
El més complex, diuen, han sigut els forats per on es cusen les pàgines, que amb el temps es va dilatant. Res d’excepcionalment difícil, però una feina de formiga perquè s’ha hagut de tractar –és a dir, omplir– cada foradet de cada pàgina. Cadascun: “És qüestió de temps i de paciència, però no tens cada dia l’oportunitat de treballar un document d’aquesta transcendència. Així que l’estem aprofitant”. 

Per cert, cap indici que hagi permès avançar ni un sol mil·límetre en la identificació del culpable del furt. Al cap i a la fi, són restauradores, no detectius, i el mateix síndic va donar el cas per tancat: ell volia recuperar el llibre, i el llibre ja és a casa. I es queda a dins el fragment de sobre a nom del notari Teodor Moles que va aparèixer inopinadament entre les pàgines del llibre: Moles va exercir com a secretari del Consell entre el 1933 i el 1934 i el seu sobre és de moment l’única pista que tenim.