A Ignasi Ribas, l’ànima d’aquest autèntic miracle que és el Festival internacional d’orgue, li cau la bava quan parla de Wayne Marshall: “A diferència dels pianistes més mediàtics del moment, ell no és només un gran repertorista, sinó que a més d’intèrpret és compositor, director i improvisador, i tot en grau d’excel·lència. Està un esglaó per sobre d’ells”. Doncs aquest portent musical –Ribas no és precisament un home que regali floretes– desfilarà l’11 d’octubre per l’arxiprestal de Sant Esteve amb un repertori que combinarà obres de Schmidt, Widor i naturalment Bach –aquest curs es commemora el 340è aniversari del seu naixement– amb temes contemporanis (Ager, Mulet) i de collita pròpia i una improvisació que Ribas somia de l’estil de la de Rapsody in Blue que s’ha viralitzat a les xarxes, perquè estem parlant d’un tastaolletes que a banda dels clàssics té una especial dèria pel jazz. Vagin buscant-lo al YouTube i sàpiguen que en paral·lel al concert oferirà unes classes magistrals als alumnes del conservatori. Per si s’hi volen apuntar.

El britànic és el plat fort d’un programa d’altra banda monumental, que sota el lema A la llum de... oferirà entre el 18 d’abril i el 27 de desembre vuit vetllades de primeríssim nivell. La primera de totes, a càrrec de Musica Ficta, una de les grans formacions actuals de música antiga. En la línia de les dues edicions anteriors –l’Stabat Mater de Pergolesi i música sacra de Bach i Couprin– aquesta obrirà Divendres Sant amb l’Ofici de Difunts de Vitoria (1605), patum de l’orgue barroc espanyol i europeu: una vetllada polifònica amb sopranos, tenors, alt i baix– que es complementarà amb la reglamentària Fantasia de Bach i tres fragments de la Messa della Madonna de Frescobaldi. Un festival per als amants del barroc.

L’altra gran proposta del programa arribarà el 7 de juny a Sant Pere Màrtir d’Escaldes, amb una integral de Cabanillas a càrrec, és clar, de Cabanillas Consort, amb direcció de Pablo Márquez, percussió i, atenció, viola de gamba per quadruplicat. Parlem de Juan Bautista Cabanillas (1644-1712), que va ser organista de la catedral de València i un dels tresors amagats de l’orgue barroc –a l’altura dels grans organistes coetanis, insisteix– de qui Ribas porta segles predicant la bona nova. 

Els ho dèiem, que el d’aquesta 26a edició era un programa descomunal, i només portem tres cites. N’hi ha set més: l’organista basca Alize Mendizábal, titular de la basílica de Santa Maria de Sant Sebastià, compareixerà amb un repertori que ret homenatge als mestres: Antonio de Cabezon, del seu fill, Hernando; Gaspari Scarlatti, del seu fill, Domenico, però també Jan Sweelinck, de Samuel Scheidt, i naturalment, la dupla sagrada, Buxtehude de Bach. Serà el 10 de maig a Sant Iscle. Saltarem fins al 12 de juliol, amb Juan de la Rubia, organista titular de la Sagrada Família i un clàssic del festival, que compareix aquesta vegada com a improvisador: posarà el fil musical de El gabinete del doctor Caligari, el megaclàssic de l’expressionisme alemany dirigit per Robert Wiene.

Hi haurà dos concerts, dos, consagrats a Bach, ja s’ha dit que se’n commemora el 340è aniversari, amb la concertista alemanya Angela Mezger (Sant Esteve, 9 d’abril) i el francès Benjamin Alard, titular de Saint Louis en Île de París (Sant Pere Màrtir, 13 de setembre), un tour de force contemporani dels que tant agraden a Ribas amb l’austríac Peter Planyavsky, que interpretarà només obra seva (Sant Esteve, 8 de novembre), i el raconet de l’estrella emergent de l’orgue mundial, Alma Bettencourt, que als 21 anys acaba de guanyar la plaça d’organista de Radio France, com si parléssim d’una càtedra (Sant Esteve, 27 de desembre). 

Pot haver-hi un programa millor. Pot. Però no a mil quilòmetres a la rodona.


Els tres orgues tindran monografia 

L’altra bona notícia del Festival la va donar l’arxipreste de les Valls en nom de l’Associació Amics dels Orgues: a finals d’any Anem recollirà en una monografia de gran format, Els orgues d’Andorra (i les seves esglésies)  la història i característiques dels tres instruments de tubs que hi ha al país, el neoclàssic de Sant Esteve, el romàntic de Sant Pere Màrtir, i l’ibèric de Sant Iscle.