Pensàvem que amb l’Stabat Mater de Pergolesi de fa dos anys i amb la Gran Missa de Mozart del passat ja ho havíem vist tot, però afortunadament ens equivocàvem. Recordin que estem parlant de Jonaina  Salvador, la dona que ha fet el miracle dels pans i els peixos en versió lírica i ha transformat l’erm que havíem sigut en una Temporada capaç de sobreviure a l’incendi del Claror, que n’era la seu natural. Doncs bé, després de Pubilla entre dues nacions, el recital de lied amb què va obrir el curs a l’antiga casa comuna de Sant Julià, i al tradicional concert de Nadal a Les Fontetes, arriba el colofó d’aquesta 10a Temporada. Un colofó monumental: el Rèquiem de Verdi, que no és l’únic oratori que va escriure però sí el més cèlebre, i que figura per dret propi al llibre d’or del repertori de música religiosa.

Serà el 16 de març a la parroquial de Sant Julià, que va agafar el relleu del Claror després de l’incendi que el novembre del 2022 va devastar el Centre Cultural i que va obligar a repensar la programació: Salvador va fer de la necessitat virtut, i ja que l’escenari que tenia disponible era la parroquial, es va animar a explorar el repertori religiós, que fins aleshores no havia tingut lloc a la Temporada. El primer any va ser Tosca, aprofitant que un dels actes transcorre en una església; el segon, l’Stabat Mater, amb quatre mans amb el Festival d’Orgue i a l’arxiprestal de la capital, i el passat, com ja s’ha dit, la Missa en do menor de Mozart.

Així que aquest toca el Rèquiem de Verdi. Un monument, diu, una obra “majestuosa i una de les més importants del repertori d’oratoris”. Una obra de gran format amb música en directe a càrrec de l’Orquestra de Castella la Manxa, amb acompanyament vocal –la Polifònica de Puig-Reig– i quatre solistes: el tenor Joan Lañinez, la mezzo Blanca Valido, el baix baríton Vicente Martínez i la mateixa Salvador, en la tessitura de soprano: “La manera d’escriure de Verdi és molt operística, molt diferent de la Missa de Mozart. Ja estem de ple dintre del verisme, les reminiscències operístiques són òbvies però estem davant d’un oratori, és a dir, d’una obra religiosa no escenificada, aquesta és la gran diferència”. Salvador es felicita per l’escenari, la parroquial de Sant Julià i Sant Germà: “Quin millor lloc que una església per convidar l’espectador a orar?  De fet, el Rèquiem a Sant Julià proposa una experiència artística completa: la música, el missatge i fins i tot la ubicació, perquè estem parlant d’un temple particularíssim”.

Estrenada el 1874, just després d’Aida i en memòria d’Alessandro Manzoni, heroi de la unificació italiana que havia traspassat l’any anterior, combina segons ella “l’espiritualitat del text litúrgic amb la passió teatral de Verdi, en un viatge en set moviments que exploren la por, l’esperança, la compassió i la redempció davant la mort”. En destaca el “poderós” Dies Irae, “amb la força del cor i de l’orquestra”, i el “delicat” Libera Me de la soprano, “que ofereixen contrastos que connecten amb l’ànima humana. No és només una missa, sinó un espectacle sonor que transcendeix la religió en un homenatge universal a la vida, la pèrdua i l’esperança”. Uf.

Com li agrada dir a la soprano –que exerceix també, ja saben, com a directora artística de la Temporada– amb la incursió religiosa dels últims anys el cartell ja ha tocat tots els gèneres lírics, des de l’òpera seriosa (Carmen, Traviata) a la còmica (Il barbiere di Siviglia, L’elisir d’amore), passant per la sarsuela (Cançó d’amor i de guerra, Bohemios, Cecilia Valdés), el lied (Pubilla entre dues nacions) i els concerts temàtics (Festa lírica, Tutto Mozart).

El ministeri rectifica i torna sis anys després al Femap amb dos concerts, a Meritxell i Ordino

No n’hauríem d’haver marxat mai, però ara que se n’han adonat i que han tingut el bon criteri de rectificar no en farem sang. Parlem del Festival de Música Antiga dels Pirineus, del qual en vam ser si no socis fundadors, gairebé, i del qual vam acabar desertant el 2019, l’any abans de la pandèmia. Per motius pressupostaris. L’honor andosí el va salvar aleshores FEDA, que cada any programa un concert a l’aire lliure a Engolasters, i el curs passat s’hi va apuntar per primera vegada i amb bon ull el Comú de Sant Julià, amb l’església parroquial. Tots dos escenaris es mantenen en la 14a edició del Femap, que tindrà lloc del 4 de juliol al 24 d’agost amb mig centenar d’actuacions repartides per una quarantena de localitats, però s’hi afegeixen, a més, i per compte del ministeri de Cultura, el santuari de Meritxell i la Casa d’Areny-Plandolit. L’edició passada va concloure amb 5.000 espectadors. A Engolasters el Jota Martínez Ensemble hi va portar Eros & Terpsícore, i per Sant Julià hi va desfilar Phaedrus amb Adonia.