Durant segles i més segles el pas del congost de Tresponts ha estat una operació tan necessària com inquietant. Necessària per comunicar les terres altes d’Urgell i Andorra amb Organyà i el gran sud urgellenc; inquietants pels seus murs ciclopis que cauen a pic sobre el Segre, pels trons que ressonen a les parets i per la caiguda de pedres com a constant amenaça per al passavolant, mecanitzat o no. De nit aquesta inquietud s’intensifica. Potser ara els túnels donen una nota de llum que atenua aquesta sensació, però la foscor absoluta fora d’aquests oasis de llum i la sensació desoladora de l’escàs trànsit nocturn no deixen que desaparegui del tot.
Carreteres ensorrades
Però per nits inquietants i desoladores al congost de Tresponts, la del 7 al 8 de novembre de 1982, quan unes pluges d’extraordinària intensitat a les capçaleres dels rius van provocar uns aiguats de tal potència que la vida pausada de les comunitats pirinenques es va convertir en un estat d’alarma permanent que va durar més d’una setmana. Al congost de Tresponts, com a resta de la conca, la crescuda també va tenir conseqüències. En el moment més crític, cap a mitjanit, l’aigua enfurismada del riu gairebé llepava la carretera. Des de la tarda que el nivell del riu anava pujant. A Organyà no treien l’ull del riu que va desbordar-se i va començar a negar l’horta. Cap a les onze de la nit els veïns van començar a evacuar el bestiar de les granges més properes al riu. Era el primer diumenge del mes i molta gent havia aprofitat per pujar de compres a Andorra. El trànsit de baixada des del Principat era molt intens i ben aviat van començar les retencions a Tresponts. A mesura que avançava la tarda tot va quedar paralitzat, especialment quan el Segre va inundar la carretera poc més avall d’Organyà. Desenes de famílies es van veure obligades a passar la nit a la vila d’Organyà. Ben aviat es van omplir totes les fondes. Els veïns van obrir les portes de casa seva i van oferir un plat a taula sempre que van poder. Però ni tan sols amb això no n’hi va haver prou i finalment van obrir les portes de la col·legiata de Santa Maria per acollir a tot aquell que ho necessités.
Atrapats dins l’autocar
Aigües del Segre amunt la carretera de Tresponts va cedir per dos punts. Va ser una sort que l’ensulsiada no enganxés a ningú, però una setantena de persones hi van quedar atrapades. Entre els vehicles entrampats hi havia un autocar de l’empresa Regina, de la Seu d’Urgell, que portava un grup de veïns de la Seu que tornaven de Montserrat, de veure el papa Joan Pau II en el seu primer viatge pastoral a Espanya. Veient que haurien de passar la nit a l’autocar, els passatgers van partir-se el poc menjar que van poder aplegar per sopar i amb l’aigua que regalimava de les roques del congost van haver de preparar biberons per a un nadó de pocs mesos que viatjava amb ells. Gràcies a la ràdio de l’autocar, el xofer va aconseguir contactar amb un radioaficionat d’Organyà, que va donar l’avís a les autoritats. Foren rescatats l’endemà, a primera hora del matí. Cinc d’ells van ser evacuats amb helicòpter des d’Organyà. La resta van passar a peu, guiats per agents de la Guàrdia Civil que els van ajudar a passar el tram enfonsat de la carretera.
Mentrestant, a Organyà s’havien quedat sense llum ni telèfon. Passada la mitjanit l’aiguat arribà al seu punt culminant, va inundar tota l’horta i va arrossegar el pont que unia Organyà amb Fígols, deixant la vila totalment incomunicada. Cap a les sis del matí una dona embarassada havia trencat aigües. Des d’Organyà van avisar per ràdio a l’hospital de la Seu i es va enviar una ambulància a l’entrada del congost. Calia, però, travessar Tresponts, i la van haver de lligar a una llitera per passar-la pels trams de la carretera que havien cedit. Amb moltes penes i treballs, tots van arribar sans i estalvis a l’altre extrem, on els esperava l’ambulància per portar l’embarassada a l’hospital de la Seu. Va donar a llum aquell mateix matí.
L’endemà, a primera hora del matí, havent baixat tímidament el nivell de l’aigua, es va restablir la comunicació amb Lleida i Barcelona. D’aquesta manera Organyà va esdevenir el darrer nucli de l’Alt Urgell amb accés per carretera i es va convertir en un punt de vital importància per l’abastiment de la resta de la comarca. El dia 9 van arribar els helicòpters de l’exèrcit al camp de futbol, que es convertí en un heliport improvisat. Els camions hi arribaven amb aliments, pinso per als animals i altres subministraments que eren enviats amb helicòpter a l’aeroport de la Seu per repartir-los per tota l’àrea aïllada. En sentit contrari, els nombrosos turistes de cap de setmana que no havien pogut tornar a casa seva foren traslladats fins a Organyà amb els aparells de l’exèrcit des d’on foren retornats a casa amb autobús.
Finalment, divendres dia 12 de novembre, una companyia de sapadors del Regimiento Mixto de Ingenieros número 4, amb base a Barcelona, va parar un pont provisional per superar l’esvoranc de la carretera de Tresponts, davant de l’indret anomenat la Pixarrada del Diable, amb l’objectiu d’enllaçar amb la Seu. Després de més de catorze hores de feina, a les deu de la nit ja pogueren passar els primers vehicles d’emergència, dilluns següent s’obriria el pas per al trànsit de turismes i de camions de fins a vint tones. Així, amb aquest nou pontarró provisional, instal·lat més de mil anys després que el bisbe Ermengol fes construir els de pedra, el camí entre Organyà i la Seu va quedar obert i l’improvisat heliport va poder tornar a acollir partits de futbol.
