Hi havia suspicàcies entre els editors respecte al nou format de la Setmana del Llibre en Català, que en aquesta 42a edició estrenava data –del 20 al 29 de setembre– i ubicació –el Passeig Lluís Companys, més cèntric que l’habitual al Moll de la Fusta però sense precedents i amb certa inquietud per la inseguretat ciutadana que es respira en aquesta zona de Barcelona. Però a l’hora de la veritat ha sigut la millor Setmana dels últims temps –amb un increment de les vendes del 20% respecte a l’any anterior– i en el cas concret de l’estand que comparteixen el ministeri, l’Associació d’Editors i Llibre del Pirineu, una Setmana de rècord, amb unes vendes globals de 333 exemplars. Dit així pot semblar una xifra modesta, però pensin que l’any passat es van fregar els 250 i la plusmarca vigent fins ara eren els 267 de fa dues edicions.

Ho resumeix l’editor d’Anem, Oliver Vergés: “Els primers anys la nostra presència era gairebé testimonial. Això ha deixat de ser així. Venim aquí a fer contactes, a veure i ser vistos, però també i sobretot a vendre. En el cas concret d’Anem, hem doblat el volum de vendes de l’any passat i hem superat el centenar. No diré que ens salvi el curs, perquè no estem afortunadament en aquesta tessitura, però entre la Setmana i Organyà, són revinguts que ajuden a quadrar números en un negoci tan complicat com és el del llibre”. És cert que Anem ho ha petat, sobretot gràcies als dos hits del nou curs: Història dels samurais, del barceloní Jonathan López-Vera i La cacera de bruixes a les Valls d’Àneu, del pallarès Pau Castell. L’un i l’altre han copat les dues primeres places entre els llibres de no-ficció, i és cert –com admet Vergés– que s’escapen del producte estrictament local, però ajuden a estirar les vendes de les altres novetats. Entre la ficció, els best-sellers d’aquesta edició ha sigut Una casa al Pallars, de Colm Toibin, publicat per Salòria –el segell alturgellenc de l’incansable Marcel·lí Pascual– i Deu annexos a la mort d’Alícia Pinós, de la catalana Rosa Olsa, editat per Medusa. El rànquing el completa el nostre articulista Isidre Domenjó, autor del més venut en categoria infantil, Les gallines d’Aristot (Salòria).

Bona part de l’èxit d’aquesta edició l’atribueixen els editors al Matí d’Andorra, instituït fa tres anys i que concentra en una sola jornada totes les presentacions pirinenques –catorze, que no està malament: “Abans quedaven molt diluïdes en el programa general, cada vegada ve més públics, cada vegada hi ha més interès pels llibres andorrans i això ho veiem en la cobertura mediàtica, especialment la de Núvol, digital que s’ha convertit en referència del periodisme literari català”.

I ara, a Guadalajara
El futur? Després d’estrenar-nos aquest curs a la Feria del Libro de Madrid, el pròxim repte és Guadalajara, la capital del llibre iberoamericà. El primer pas el va fer Jan Arimany (Trotalibros) el 2022, aleshores per lliure. L’objectiu del ministeri és aprofitar que el 2025 Barcelona hi serà ciutat convidada per articular alguna forma de col·laboració amb l’Institut Ramon Llull i posar una pica a Mèxic: no serà una parada a l’estil de Madrid o Barcelona, adverteixen, “però sembla clar que la voluntat és ser-hi”. A l’edició d’aquest desembre hi enviarà la cap de la Biblioteca Pública, Inès Sánchez, per obrir el camí de l’immens mercat iberoamericà als nostres autors i editors. A veure.

Noemí Rodríguez, al Transpoesie de Brussel·les
Ens hi vam estrenar el 2020 amb Manel Gibert, hi vam tornar l’any següent amb Teresa Colom, i des d’aleshores ens havien posat falta. Aquesta edició hem tornat a Transpoesie, el festival internacional de poesia que convoca la xarxa Eunic Brussel·les amb Noemí Rodríguez, acompanyada en aquesta ocasió pel pianista Toni Gibert. Tots dos van protagonitzar dissabte un recital al Liszt Institute i una taula rodona a les Galleries Royales. Rodríguez hi compareixia amb El que mai et vaig dir, volum a mig camí entre la poesia i la prosa poètica amb què va debutar l’any passat (Límits). La 14a edició de Transpoesie, que ha tingut lloc el cap de setmana, estava consagrat aquest any a la poesia surrealista, que no és ben bé el pal que toca la nostra poeta a El que mai et vaig dir, però no ens posarem ara llepafils. La presència de Rodríguez i Gibert a Brussel·les forma part del programa Diplomàcia Cultural que impulsen a quatre mans els ministeris de Cultura i Exteriors.