Torna la Setmana del Llibre en Català. Serà la 42a edició –per a Andorra, la 13a, perquè la parada institucional que hi comparteixen l’Associació d’Editors i el ministeri de Cultura la vam estrenar el 2012– amb dos canvis significatius. Tres, de fet. El calendari, perquè aquesta vegada tindrà lloc del 20 al 29 de setembre, més tard que mai; la ubicació, al Passeig Lluís Companys, més cèntric que el Moll de la Fusta, l’habitual els últims anys, però sense precedents i amb certa inquietud derivada de la creixent inseguretat ciutadana que es respira en aquesta zona de Barcelona; i la coincidència amb dos esdeveniments majors: d’una banda, l’última setmana de la Copa Amèrica, culpable en última instància del ball de dates; de l’altra, el primer cap de setmana de la Festa de la Mercè, amb la inflació d’activitats que li poden acabar fent la competència al llibre.
Tot plegat, opina l’editor Oliver Vergés (Anem) “fa que aquesta sigui segurament la Setmana més incerta dels últims temps, i m’inclino a pensar que precisament per això no millorarem les xifres de les edicions anteriors”. Jan Arimany (Trotalibros) en comparteix els temors i els motius, però l’un i l’altre confien en una inèrcia positiva i en l’experiència acumulada: “Ja són molts anys sense fallar, i hi hem d’afegir el Matí d’Andorra, instituït fa tres anys i que es va convertir en un punt d’inflexió”. Aquesta edició serà el 28 de setembre, la penúltima jornada de la Setmana, a l’anomenat Escenari 1 i amb un programa farcidíssim i estructurat en cinc parts: a la primera serà el torn de les novetats d’Anem (Història dels samurais, de Jonathan López-Vera, i La cacera de bruixes a les Valls d’Àneu, de Pau Castell) i d’Editorial Andorra (Olor de sofre, de Roser Porta). Seguirà un apartat que sota el lema La nit és fosca aplega les propostes negres de l’any editorial: Cossos estranys, d’Eva Arasa (Medusa); Vots de sang, de Ludmilla Lacueva (Delicte); Deu annexos a la mort d’Alícia Pinós, de Rosa Olsa (Medusa), i No parava de ploure, de Don Carpenter (Trotalibros). Al tercer bloc hi compareixeran els guanyadors de la Nit Literària, amb Cristina Canut (Aleteig, Pagès) i Albert Ginestà (Inconfessables, Llamps i Trons). El Matí acabarà amb una secció dedicada a les noves veus de la narrativa andosina, les de Josep Maria Mangot (L’illa en flames, Marinada) i Melània Vinyals (Les aparences enganyen, Llamps i Trons) i amb una miscel·lània amb Èpica i història: l’Andorra d’Isabelle Sandy, de Carles Sánchez (Masegosa); l’última entrega dels Papers de Recerca Històrica, Moments delicats de la sobirania d’Andorra, i El mil·lenari del camí de Sant Jaume pel curs del riu Segre, de Núria Boltà (Salòria).
El toc andorrà el completaran el dia anterior Àlvar Valls i Roser Carol, amb una vetllada íntegrament consagrada a mossèn Cinto: Bibliografia general de Jacint Verdaguer, Verdaguer dia a dia i Entre l’infern i la glòria.
Què reporta a les nostres editorials i els nostres autors la presència a la Setmana? Bàsicament, visibilitat i vendes, diu Arimany: Sense tirar coets, però: pensin que l’edició passada es van fregar els 250 exemplars venuts, una mica per sota dels 267 del 2022, any rècord. “Ens serveix també per fer contactes, passem a saludar llibreters i editors, i sempre coneixes algun autor que pot ser interessant seguir de cara al futur”, diu David Gálvez, aquí amb el barret d’editor (Medusa). La Setmana, insisteix Vergés, “és l’ocasió que els lectors trobin en una mateixa parada llibres que la resta de l’any costa més de trobar a Barcelona, per les dificultats de distribució per als segells petits com nosaltres”.
Però no tot són flors i violes. El mateix Vergés qüestiona la deriva de les últimes edicions, en què la Setmana s’ha anat convertint en una mena de Sant Jordi de tardor on les novetats de cara a l’inici de curs prevalen sobre el fons editorial, “justament al contrari del que passa a la Feria de Madrid”. Arimany apunta una línia similar, però mira més cap a dintre: una vegada consolidada la presència del llibre andorrà, cal renovar el format de les activitats que s’hi proposen: “No tinc clar que el criteri hagi de ser presentar les novetats de l’últim any. Dubto que sigui el més atractiu per al lector català. Caldria tenir clara una línia, fer una selecció, triar temes i decidir què pot ser interessant, sigui novetat o no. I per descomptat, només d’editorials andorranes”.
