El president dels Estats Units, Donald Trump, ha deixat Andorra fora de la llista negra a l'hora d'implantar la nova política aranzelària i li aplicarà un impost base del 10% a totes les importacions, la mateixa taxa que s'aplicarà a tots aquells països amb qui l'administració estatunidenca considera que no té una balança comercial "injusta". Aquest aranzel global a totes les importacions del 10% s'aplicarà ja des d'aquest mateix dissabte, mentre la resta d'específics per a cada país o regió entraran en vigor a partir del 9 d'abril.

I és que al marge dels aranzels imposats i ajornats posteriorment als seus dos grans socis comercials, Canadà i Mèxic, el Govern Trump ha establert una taxa del 20% per a les importacions provinents de la Unió Europea, d'un 34% en el cas de la Xina, on cal sumar-hi un d'un 20% també anunciat anteriorment, o d'un 46% en el cas del Japó, a part de confirmar un impost del 25% a les importacions de vehicles, el mateix percentatge que ja s'aplica des del 12 de març passat a les importacions d'acer i alumini.

En el cas d'Andorra, que té el mateix 10% que els Estats Units aplicaran a Mònaco i San Marino, l'efecte de la nova política aranzelària serà mínim. I és que, segons les darreres dades fetes públiques fins ara des del ministeri de Finances corresponents al mes de febrer passat, el Principat va exportar mercaderies als Estats Units per valor únicament de 578.000 euros, a la vegada que en va importar per valor de 1,1 milions.

L'anunci dels nous aranzels de Trump, fet aquest dimecres a la nit des de la Casa Blanca en una jornada qualficada com el "Dia de l’Alliberament dels Estats Units" pel mandatari estatunidenc, ha generat un rebuig global a nivell mundial davant el perill que s'iniciï una guerra comercial que pot tenir conseqüències econòmiques devastadores.

Així, des de la Unió Europea ja s'ha advertit als Estats Units que està "preparada" per reaccionar als nous gravàmens, igual que han fet el Regne Unit, la Xina o Austràlia, així com països a títol individual, fins i tot aliats de Trump, com la Itàlia de Giorgia Meloni.

En una compareixença, el primer ministre britànic, Keir Starmer, ha dit que defensarà "l'interès nacional", mentre que Meloni ha advertit que una guerra comercial només pot "debilitar" Occident en favor d'altres actors mundials. "Clarament, hi haurà un impacte econòmic de les decisions que els EUA han pres, aquí i al món", ha apuntat el primer ministre britànic, Starmer. En la mateixa línia, Von der Leyen ha parlat de conseqüències "devastadores".

Starmer ha remarcat que aquest dijous suposa un punt d'inflexió en els preparatius que el Regne Unit està fent per reaccionar a la guerra comercial. "No hi ha cap opció fora de la taula", ha indicat el laborista. Malgrat això, Starmer ha fet com Von der Leyen i també ha allargat la mà a Trump per negociar i evitar una escalada del conflicte comercial. "Mantenim la intenció d'aconseguir un acord", ha dit. "Ningú guanya amb una guerra comercial", ha apuntat.

Meloni ha admès en un missatge a Facebook que considera "equivocada" la decisió del president nord-americà d'imposar aranzels, i que la mesura "no afavoreix a ningú". "Com sempre, actuarem en defensa dels interessos d'Itàlia i la seva economia, i també parlarem amb els altres socis europeus", ha apuntat la líder d'extrema dreta.

Per la seva banda, el primer ministre d'Irlanda, Michéal Martin, ha descrit com a "profundament lamentable" la imposició d'aranzels d'un 20% a la Unió Europea. "Crem fermament que els aranzels no beneficien a ningú. La meva prioritat, i la del meu govern, és protegir els llocs de feina irlandesos i l'economia irlandesa", ha dit en un missatge a 'X'.

El primer ministre de Polònia i expresident del Consell Europeu, Donald Tusk, ha dit que ser aliats significaria aplicar "realment i de veritat aranzels recíprocs", i ha demanat que es prenguin "decisions adequades".

Un altre líder europeu que ha reaccionat als aranzels ha estat el primer ministre de Suècia, Ulf Kristersson, que ha defensat les bondats del lliure comerç tot recordant que "els americans poden escoltar música a través d'Spotify, i els suecs en els seus Iphones", tot posant l'accent en dos dels productes més famosos d'ambdós països.

Per això ha lamentat el "camí que han encetat els EUA" tot buscant "limitar" el comerç amb barreres comercials. "No volem barreres ni una guerra comercial. Faria la nostra població més pobra i el món més perillós a llarg termini", ha assegurat Kristersson. "Però Suècia està ben preparada" per fer-hi front, ha afegit. "Seguirem treballant amb la UE per revertir aquests esdeveniments. La meva esperança, i el nostre objectiu, és que aconseguim contenir els aranzels", ha reblat.

Des de Suïssa, que no forma part de la Unió Europea, la presidenta Karin Keller-Sutter ha explicat que la seva prioritat serà l'interès econòmic del país. Suïssa, que patirà aranzels més alts que els de la UE, de fins al 31%, ha dit que dissenyarà les mesures a prendre "ràpidament".

Així mateix, El primer ministre australià, Anthony Albanese, ha carregat contra la decisió dels EUA d'imposar al país un aranzel del 10%. "El president Trump menciona el que diu que són 'aranzels recíprocs'. Un aranzel recíproc seria de zero, no del 10%", ha criticat Albanese, que ha etzibat que els plans dels EUA "no tenen base lògica" i torpedinen l'aliança entre els dos països. "Això no és un acte propi d'un país amic", ha dit l'australià.

La Xina ha afirmat que s'oposa frontalment als "aranzels recíprocs" per Trump, i ha avisat que adoptarà contramesures per "protegir" els seus interessos, segons ha indicat un portaveu del ministeri de Comerç xinès a l'agència estatal Xinhua. Trump ha anunciat aranzels a les importacions de la Xina del 34%, per sobre del 20% que, per exemple, pretén cobrar a la Unió Europea.

Segons el govern xinès, "no hi ha guanyadors en una guerra comercial" i "el proteccionisme no condueix enlloc". Per això, la Xina insta els EUA a "cancel·lar immediatament" els seus aranzels unilaterals i resoldre les seves diferències amb els socis comercials a través del diàleg.

AE demana una reflexió sobre l’eficiència de la diplomàcia andorrana
Arran de l’anunci dels aranzels fet pel president estatunidenc, el grup parlamentari d’Andorra Endavant ha instat avui el Govern a fer una “reflexió sobre el funcionament i l’eficiència de la nostra acció exterior i de la feina de les nostres ambaixades que tenen un cost cada any”. La formació considera que en un món globalitzat i amb relacions comercials “cada vegada més complexes” la defensa dels interessos del país a escala internacional “ha de ser una prioritat estratègica”, i insisteix que per ser eficaç “aquesta defensa ha d’anar acompanyada d’una acció diplomàtica planificada, objectivable i orientada a resultats”. Per això demana que es valori “amb rigor l’eficàcia de les diferents ambaixades i delegacions que Andorra manté i paga arreu del món” i que es fixin “objectius clars” i estratègies específiques adaptades al context de cada país, per a cada missió diplomàtica.

Des del PS, la consellera general, Susanna Vela, ha destacat que tot i que de forma directa “no ens pot afectar massa perquè no exportem ni béns ni serveis” sí que ens afectarà si “s’encareixen els productes francesos, espanyols, i italians”, entre d’altres, i ha lamentat que Trump “ha trencat totes les normes de les quals ens havíem dotat històricament en les relacions de la UE amb el Mercosur i també amb els Estats Units”.

Des de Ciutadans Compromesos, Carles Naudi d’Areny-Plandolit ha mostrat la preocupació “per la guerra entre les grans potències mundials de l’economia”, perquè “al final els perjudicats són els ciutadans”, i ha assegurat que el “posicionament intel·ligent” seria que “si Trump vol posar aranzels que els posi, però Europa no n’hauria de posar cap”.
El president del grup parlamentari de Concòrdia, Cerni Escalé, es va mostrar prudent en espera “d’acabar d’estudiar quin és aquest impacte”, mentre que des del Govern es va destacar que aquest “és reduït, a causa del nombre d’intercanvis comercials entre els negocis d’Andorra i els dels Estats Units. Concretament, el 2024, les exportacions amb els Estats Units van sumar 6,1 milions d’euros i les importacions van ser de 15,3 milions”.