En la primera edició de la jornada sobre l’habitatge a Andorra (reptes i propostes), celebrada entre avui i demà a Andorra la Vella, el president de l’AGIA, Gerard Casellas, s'ha alineat amb l’expresident de l’Institut Nacional de l’Habitatge (INH), Josep Maria Pla, ja que ha augurat que l’any 2027, quan la majoria –el 90%– dels contractes de lloguer quedaran exhaurits, “tindrem un problema social important”. A partir d’aquí, ha afirmat, “s’ha de buscar una estratègia per començar a liberalitzar el mercat”, tot i que “entenc que s’haurà de fer a poc a poc, si no serà problemàtic”, però “tenim tres anys per pensar-ho i fer-ho amb cura”.

També hi ha dit la seva al respecte el president de l’Associació de Propietaris de Béns Immobles (APBI), Toni Bea, coorganitzadora de les jornades. “Això dependrà de com evolucioni l’economia i quants habitants hi hagi d’aquí a tres anys. Si la construcció i l’economia baixa i tenim menys habitants, hi haurà menys pressió en l’habitatge i no hi haurà problemes, però si, per contra, creix el nombre d’habitants, serà més problemàtic”, ha vaticinat Bea.

Quan vencin els contractes, una possible conseqüència seria l’apujada de preus. Segons Casellas, “pot anar per aquí”, però “dependrà de la sensibilitat social de cada propietari”. Així, ha afegit, “el problema és que portem massa anys d’intervencions i el tap es va fent més gran”, de manera que “cada cop serà més difícil adoptar mesures per revertir aquesta situació”.

En aquest context, els propietaris han avançat que s’estan plantejant portar a la Batllia les mesures del Govern en matèria d’habitatge i creixement sostenible, tot i que encara no ha estat aprovat al Consell General, on ha de passar pel període d’esmenes. “La porta no està tancada, no diem ni que sí ni que no, ho estem valorant”, ja que “hi ha algunes coses que no són correctes i no són respectuoses amb la llei”, ha assegurat Bea. “Els polítics han de tenir clar cap on anem –va demanar–, perquè ara es veu que l’habitatge és el cul-de-sac on van a parar totes les pressions que es generen”.

Les jornades sobre habitatges inclouen la participació d’experts de fora del país. En aquest sentit, el president del Consell General COAPI d’Espanya, Gerard Duelo, ha qualificat de “bunyol” el projecte de llei presentat pel Govern, ja que “inclou ingredients bastant millorables, hi ha moltes carències i guanya més la crítica”, ja que “s’han de millorar molt les coses i per això no estem contents”. En aquest sentit, l’expert català ha afirmat que les mesures “no aconseguiran el que pretenen, perquè els topalls en el lloguer no han funcionat abans a cap país”. Així, “la pitjor manera de destruir una ciutat no és bombardejar-la, sinó posar topalls als lloguers”, ha assegurat. Per això, ha recomanat pactes i aliances publicoprivades per activar la construcció.

Durant la segona part de les jornades, que se celebrarà demà, es parlarà sobre qui ha d’assumir les tensions que genera el mercat de l’habitatge, si el sector públic o el privat, la importància de les dades en el sector immobiliari, una taula rodona sobre el cas andorrà, amb propostes de millora, i, finalment, intervindrà, com a cloenda, la ministra del ram, Conxita Marsol.

Acte “allunyat de la societat” per “perpetuar l’ordre de les coses”
La Coordinadora per l’habitatge digne ha qualificat les jornades sobre l’habitatge que se celebren entre ahir i avui com “un acte allunyat de la societat, que només es dedica a perpetuar l’ordre de les coses”. A més, ha denunciat que “s’han coordinat diversos grups de pressió política i econòmica per legitimar el seu discurs”. Així, “una vegada més, veuran l’habitatge només com un bé de mercat, del qual treure’n únicament benefici”, i “es reuniran per debatre discursos que legitimen el món actual, el món que ens ha portat a viure com vivim, plantejant així que l’única opció de concebre la vida és demanant permís i desviure’s per habitar”. Sobre la presència de la ministra Conxita Marsol en aquestes jornades, la Coordinadora ha lamentat que “posa pegues a establir un diàleg amb nosaltres” mentre sí que ho fa amb qui, “en nom de la ciència, camufla una visió valorativa contrària al nostre interès”.