Tot i la manca de dades, actualment hi ha al mercat immobiliari 117 habitatges disponibles per al lloguer als diferents portals, un 30% menys, a un preu de 22,3 euros el metre quadrat (+6,5%), el que representa només un 5,8% del conjunt de l’oferta d’habitatge al Principat, dominada àmpliament pel mercat de venda, segons s'ha fet saber avui durant presentació, en un conegut i cèntric hotel d’Andorra la Vella, de l’anàlisi del mercat immobiliari d’Andorra, corresponent al segon trimestre del 2024, que ha elaborat el Col·legi Professional d’Agents i Gestors Immobiliaris d’Andorra (AGIA).

En un context de caiguda important en la compravenda d’habitatges i un increment anual sostingut en el temps d’un 11% dels preus, una situació que “a curt termini no canviarà, estem allunyats d’una realitat sensata, però a llarg termini el mercat sempre et porta al teu lloc”, ha afirmat el director de la càtedra en mercat immobiliari de la Universitat de Saragossa, Luis Alberto Fabra, encarregat de la presentació del treball. Segons el president de l’AGIA, Gerard Casellas, “és el moment més alt de la història d’Andorra, però sí que veiem que comença a haver-hi una contenció en l’alça, tot i que haurem d’esperar l’informe del pròxim semestre per veure si es confirma”. Ara bé, ha apuntat Casellas, l’ajustament de preus tarda entre 4 i 5 trimestres, uns dos anys.

Tornant a la realitat sensata, “l’objectiu que hauríem de tenir com a societat és que la vivenda sigui el més accessible possible, i ara mateix dubto que el creixement de la renda neta dels ciutadans els capaciti amb aquest creixement de l’11%”, ha lamentat Fabra. Per això, segons ell, el que convindria és una correcció dels preus en uns termes d’estabilitat, perquè “si tenim creixements per sobre dels salaris generem un efecte expulsió”, mentre que “quan hi ha descensos, té lloc una reducció del mercat, perquè els potencials compradors s’esperen que continuï baixant”. Així les coses, el més “raonable” és una evolució de preus entorn del -2 i el +3%, ja que, d’aquesta manera, “es dona confiança al comprador i al venedor, i es genera una situació còmoda per atendre processos de compra”.

L’estudi presentat avui per part de l’AGIA inclou més dades referents a la compra. Amb una oferta disponible actualment als portals immobiliaris de 1.925 habitatges (+2,5%), el preu de venda en oferta se situa en els 5.419 euros el metre quadrat (865.788 euros de preu mitjà), mentre que el preu a tancament baixa fins als 3.692 euros el metre quadrat, amb un increment del 60,2% respecte a fa cinc anys. En el cas dels pisos, la xifra és de 3.890 euros el metre quadrat (+69,7% respecte al 2019).

“No podem buscar correcció de preus amb l’oferta tan per sobre del preu de tancament”, tot i que “només és qüestió de temps que si es volen vendre els pisos, o es corregeixen els preus o no es vendran; si no hi ha pressa no hi ha problema, però si n’hi ha l’única alternativa és reduir preus, una realitat que sempre acaba passant”, ha assegurat Fabra.

Pel que fa a la incidència de la inversió estrangera en aquest context alcista, des de l’AGIA han reconegut que “quan hi va haver l’aturada, l’activitat va baixar moltíssim”. Segons el catedràtic en mercat immobiliari de la Universitat de Saragossa, caldria conèixer la nacionalitat dels compradors per saber si l’oferta està adreçada a determinats demandants i, per tant, si es deixa de banda un altre perfil.

Tornant al mercat de lloguer, Casellas ha matisat que hi ha ofertes que no apareixen als portals perquè “ja se sap a qui destinar-ho”, però la situació “ens preocupa molt perquè tothom sap que el mercat fa molts anys que està intervingut, i ara la distància que hi ha entre el que paguen les llars i el que hauria estat el preu de mercat si s’hagués liberalitzat, seria molt diferent”. Segons Fabra, “més enllà de perseguir propietaris que no treuen al mercat els seus habitatges, s’haurien de generar incentius fiscals, de manera que la gent que té pisos s’animés a treure’ls al mercat, perquè la ràtio de pisos és la correcta”.