Els principals grups de l’oposició consideren “important” que el Govern recuperi, si no tota, una part de la inversió feta per al vial d’accés al terreny del Prat de la Farga de Casa Rossell, que havia d’albergar el centre de recerca immunològica finalment desestimat de “mutu acord” per l’Executiu i la multinacional farmacèutica Grifols. Ho han destacat tant el president del grup parlamentari de Concòrdia, Cerni Escalé, com el president del Partit Socialdemòcrata, Pere Baró. També ho ha assenyalat qui havia liderat les files socialdemòcrates i opositores del projecte a Ordino, Jean Michel Armengol. En aquest sentit, han desmentit les declaracions de la ministra de Presidència, Economia, Treball i Habitatge, Conxita Marsol, amb les quals assegurava que el projecte no havia tingut “cap cost a nivell de diner públic”, recordant que per al vial d’accés s’hi havien destinat al voltant d’un milió d’euros.

A part de reclamar el retorn d’aquesta inversió, des del PS es demana que sigui el cap de Govern, Xavier Espot, qui surti  a donar explicacions, ja que “Marsol poca culpa en tenia”, doncs no estava al Govern quan es va signar el pacte de socis amb Grifols i ha estat Espot qui, responent a les preguntes plantejades en seu parlamentària, “ens ha estat mentint tot aquest temps”. I ja advertia que demà mateix s’entraria una demanda d’informació per accedir als documents signats aquesta tarda per deixar sense efecte el pacte de socis i de compravenda de les accions.

Es veia a venir
La decisió no ha sorprès. “Ja ens ho imaginàvem”, ha comentat la cònsol major d’Ordino, Maria del Mar Coma, que lamentava que s’està “perdent una oportunitat molt gran” i un “pol d’atracció en recerca biotecnològica”. A més, considera que “ara costarà molt portar una nova activitat, vista la confrontació que hi ha cada cop que algú vol venir”.  Similarment, la consellera general ordinenca del grup demòcrata, Berna Coma, ha lamentat que “el projecte no s’hagi pogut dur a terme”, i ha recordat que el seu partit el va defensar durant la campanya electoral perquè consideren que l’impuls del sector de la recerca en biotecnologia és un dels que pot contribuir a la diversificació econòmica a Andorra. Coma també ha volgut puntualitzar que la decisió de no continuar amb el projecte d’un centre de recerca en immunologia a Ordino “no és a causa del Govern, sinó una decisió de l’empresa que nosaltres respectem”. És per això que defensen que es continuïn explorant altres possibilitats en aquest àmbit perquè “tenir la recerca al país hauria estat molt punter”.

No ho veuen tan greu des de Concòrdia, que consideren que “la política d’atracció d’inversió estrangera ha estat errònia” i el Govern “s’ha dedicat a caçar la balena blanca i s’ha demostrat que no funciona”. En aquest sentit, Escalé aposta per promoure el talent andorrà, un fons d’inversió publicoprivat per a projectes de gent del país, crear un parc tecnològic o millorar els sistemes de transport per ser més atractius i diversificar l’economia. Així “serà més fàcil que la inversió que interessa arribi a Andorra”, ha manifestat.

Tampoc ha agafat per sorpresa la presidenta d’Andorra Endavant, Carine Montaner, que ha recordat que en el seu dia va denunciar el pacte de socis a la Batllia demanant-ne la nul·litat. Al seu parer, “hi havia moltes coses que trontollaven”. També va donar el crit d’alerta per l’endeutament de Grifols, que era “preocupant” i que s’ha confirmat perquè està “pels núvols” amb conseqüències per a la companyia. D’altra banda, ha volgut remarcar “la gran feina de la plataforma ciutadana” que estava en contra del projecte.

Per a la gent gran
El terreny que ara es recupera s’havia plantejat temps enrere per ubicar-hi un centre sociosanitari per a la gent gran. Malgrat que encara no s’ha decidit a què es dedicarà l’espai, la cònsol major d’Ordino plantejava que “ara es podria reprendre” la idea. Montaner també apuntava que s’havia d’aprofitar per fer una col·laboració publicoprivada, per exemple, per fer edificis d’habitatges a preu assequible o un edifici multifuncional destinat a la gent gran.

En la mateixa línia, qui va ser conseller de Comú, Jean Michel Armengol, apuntava la possibilitat de recuperar-lo per a infraestructures d’ús social i cultural, entre les quals s’inclouria un centre per a la gent gran. Ara bé, “no em molesta que el terreny quedi així, no passa res per no construir”. Donen suport a aquesta darrera idea des de Concòrdia: “que tinguem camps en aquest país em sembla una gran sort”, manifestava Escalé.

Gràcies a la pressió popular
Un dels màxims opositors al projecte, el conseller d’Units per Ordino, Enric Dolsa, defensa que la decisió ha estat, en part, gràcies a la pressió popular. Interpreta que en veure el recurs que ell va interposar el juny passat davant el Tribunal Europeu dels Drets Humans, i com que a la farmacèutica “no li convé més rebombori”, han arribat a la conclusió que abans de rebre la resolució del Tribunal d’Estrasburg més val “matar el tema i deixar-ho córrer”. 

Així, Dolsa creu que la plataforma i el moviment públic que es va crear en contra “ha tingut el seu efecte”. “Al final ens n’hem sortit, ha sigut un malson i Ordino ja pot estar tranquil”, ha manifestat.

Ara bé, d’altres ho atribueixen a les dificultats que travessa Grifols.