La campanya de l’IRPF (impost sobre la renda de les persones físiques) del 2023 tancava el 30 de setembre passat amb 24.279 declaracions fetes i una recaptació al voltant dels 60 milions d’euros. Això és 4,5 milions més del que es preveia en el pressupost d’aquest 2024 i 7 més que la recaptació de l’any passat per les rendes obtingudes el 2022 (aquella campanya es van obtenir 53,1 milions, i la corresponent al 2021, 51,5 milions). Aquest increment “és un reflex del creixement de l’economia andorrana”, segons ha destacat el ministre de Finances, Ramon Lladós. D’altra banda, ha subratllat la “normalitat del procés” i el fet que “tots, a poc a poc, anem interioritzant” que en tornar de les vacances d’estiu s’ha de fer la declaració de l’impost.

Dels 60 milions recaptats, 25,9 s’han cobrat amb la campanya i la resta són “les retencions que s’han fet al llarg de l’any”. Segons Lladós, l’increment de la recaptació de l’IRPF ve determinat per dues coses: una és la massa salarial, que ha augmentat, ja que “els salaris van pujant” i també la quantitat d’assalariats, i l’altra és el rendiment del capital mobiliari, ja que els tipus d’interès “estan alts” i això fa que es cobrin més interessos i dividends pels estalvis.

Pel que fa a la “normalitat del procés”, el titular de Finances ha assenyalat que el 85% de les declaracions (20.516) s’han presentat telemàticament i més de 10.000 s’han entrat la darrera setmana –2.000 durant aquest dilluns–. “L’últim mes es presenten pràcticament més de la meitat de les declaracions”, ha afirmat Lladós tot assegurant que si es presentessin de manera més esglaonada es facilitaria el procés, ja que “tenim dimensionat el sistema, i tot per absorbir aquestes puntes”. “Sempre hi ha incidències que s’adrecen tan ràpidament com es pugui des del departament de Tributs i Fronteres”, però no n’hi ha hagut “cap de major”, ha observat el ministre. A més, “reforcem aquests dies tant via telefònica com presencial” per ajudar els contribuents els darrers dies de la campanya a complir amb les obligacions.

Al voltant de la meitat de les declaracions, concretament 13.404, han sortit a favor de l’Estat, és a dir que el contribuent ha hagut de fer un ingrés (han sumat 28.854.657 euros), 5.067 han sigut a favor del contribuent i l’Estat ha hagut de retornar un total de 2.946.298 euros i altres 5.808 declaracions tenien un resultat zero.

D’altra banda, del total de la recaptació, 18 milions corresponen a les retencions practicades a les rendes del treball, 7 milions són retencions a les rendes del capital mobiliari, 9 milions corresponen al pagament fraccionat d’activitats econòmiques i 26 milions al resultat de les quotes diferencials.

Pujar el mínim exempt?
Segons el ministre, han pujat els salaris de manera nominal, però també el poder adquisitiu ha crescut, ja que les estadístiques mostren com el salari mitjà ha augmentat per sobre del que ho ha fet l’índex de preus de consum (IPC), encara que “no tant com ens agradaria a tots”. Ara bé, no es descarta fer pujar el mínim exempt de tributació en l’IRPF. “En algun moment s’haurà de pensar així”, reconeixia Lladós, ja que els salaris van augmentant i fa que més persones es vegin obligades a fer la declaració de l’IRPF i si abans eren els que cobraven el salari mitjà o per sobre, ara són els qui es troben en el salari medià.

En aquest punt, el titular de Finances assenyalava que el fet que hi hagi un llindar mínim exempt de tributar té una part positiva i una de “menys positiva”. La primera és que “les rendes més modestes no tenen l’obligació de fer la declaració” i hi ha “un tipus zero fins als primers 24.000 euros”. La segona és que “hem d’anar incrementant els salaris que es guanyen a Andorra”, i per això des del Govern es fa incrementar el salari mínim i genera un “efecte arrossegament a tots els de sobre”, i aquest efecte “sí que es reflecteix en l’IRPF”. Ara bé, “la meitat de la gent encara no paga res”, afirmava Lladós, i qui sí, “només paga per aquells euros de més per sobre dels 24.000”, insistia. “Però en algun moment potser s’haurà de tornar a aquesta reflexió, i tan de bo, això vol dir que els salaris hauran pujat molt”, ha conclòs.

Pressupost continuista
El ministeri de Finances ja té avançat el projecte de pressupost per a l’exercici 2025. Segons el ministre Ramon Lladós, aquest és “continuista amb totes les accions que el Govern considera com a prioritàries”. Així, va assegurar que “no us desvelaré cap sorpresa si dic que del costat dels ingressos reflectirà l’increment progressiu dels impostos directes i del costat de les despeses i les inversions, l’acció de govern de les prioritats que tots sabem: habitatge, infraestructures, ajudes socials, conservar el poder adquisitiu de la gent, transport públic...”. D’altra banda, Lladós ha avançat que s’ha començat a treballar en la modificació de la coneguda com a “regla d’or” per “adaptar a la realitat de l’economia” del país, ja que s’és més dependent de la imposició directa i menys dels indirectes, però es mantindrà “el rigor de les finances públiques”.