La Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) està decidida a modificar les revaloracions de les pensions contributives. O almenys ho està el representant dels pensionistes al consell d’administració, Jacint Risco, que ha comparegut avui a la seu de la parapública per exposar la seva proposta (que s’ha treballat amb el professor Florenci Pla de la Universitat d’Andorra), acompanyat pel president del màxim òrgan rector, Marc Galabert, que ha abonat aquesta modificació. Així, demanen apujar totes les pensions segons l’índex de preus de consum (IPC), amb efectes retroactius a partir de l’1 de gener d’enguany, ja que la pèrdua del poder adquisitiu arriba al 21,36%.

Ara bé, la proposta no s’acaba aquí. En el cas de les pensions que no s’apugin segons l’IPC, els representants de la CASS volen que s’implementi un sistema d’augment de regressió lineal i que s’eliminin els trams. A més, que es deixin d’aplicar els criteris de residència i també que es faci servir el mateix percentatge per a l’increment de les pensions contributives que les no contributives. Enguany, s’han apujat un 4,6% en el primer cas, i un 7% en el segon.

“Aquestes mesures estan pensades per afavorir l’equitat que el sistema actual no dona, perquè en alguns casos, qui guanyava menys, ara guanya més”, ha afirmat Galabert. A més, ha afegit, “ara es genera l’efecte escala i inseguretat, però això és fàcilment salvable”, ja que “no volem aquests salts d’escala”, sinó “l’augment regressiu que personalitzi el nivell de la pensió”. Segons Risco, “s’ha de fer un esforç per resoldre la inequitat, i ho podem solucionar ràpidament i bé”.

Una proposta que no depèn només del desig del consell d’administració, sinó que s’haurà de negociar amb el Govern i el Consell General, ja que requeriria la modificació de l’article 20.2 de la Llei del pressupost del 2024. Per aquest motiu, els representants de la CASS traslladaran als grups parlamentaris la proposta els pròxims dies o setmanes, tot i que “no podem marcar els tempos ni l’agenda de ningú”, però “volem ser tinguts en compte en el millor dels terminis, al més aviat possible”, ha demanat Galabert.

Però, aquesta reforma és viable des d’un punt de vista econòmic, tenint en compte les dificultats que presenta a mitjà i llarg termini la caixa de les pensions? El president del consell d’administració de la parapública ha assegurat que “si linealitzes l’increment, hi ha una major eficiència de cost, i les diferències seran mínimes perquè es compensen entre si”, de manera que, “per lògica matemàtica, es produeixen reposicionaments dins la línia”. Des del punt de vista del representant dels pensionistes al consell d’administració, “la regressió lineal no genera cap despesa per a les arques de la CASS, té un cost zero”, però “en el cas de l’increment per a les pensions no contributives, ho hauria d’assumir el pressupost general de l’Estat”.

La reforma de la revaloració de les pensions proposada per la CASS, que ja estava inclosa en la mesura número 11 que en el seu dia va fer pública la Seguretat Social, afecta totes les pensions contributives: vellesa i jubilació, invalidesa, viduïtat i orfenesa. El motiu de la situació actual, segons ha explicat detalladament Risco, és la reforma del 2014, amb la introducció de factors de correcció que van generar els problemes de falta d’equitat (com més punts generats a partir de l’any 2015, una major reducció de pensió), una preocupació expressada des de fa més de tres anys.

De fet, actualment hi ha un total de 8.907 residents que perceben una pensió de vellesa o jubilació, el 72% dels quals per sota del salari mínim i el 25% per sobre. Només el 3% –267 persones– cobren dues vegades el salari mínim. Pel que fa a la resta de pensions, tots ho fan de mitjana per sota del salari mínim.