En un escenari polític i econòmic internacional incert com l’actual en què el president dels Estats Units, Donald Trump, ha posat sobre la taula la possibilitat d’imposar aranzels al Canadà, Mèxic, la Xina i la Unió Europea (UE) –es va anunciar que podrien ser del 25%–, els economistes preveuen que, en cas que això passés, els productes que els europeus exporten als Estats Units perdrien competitivitat, cosa que perjudicaria l’economia europea, la dels països veïns i, de retruc, l’andorrana. Per tant, s’entraria un escenari de recessió a Europa, amb un refredament de l’economia en aturar-se l’exportació i generar-se menys beneficis, però la inflació es mantindria estable (al contrari que als Estats Units) i baixarien –encara més, el Banc Central Europeu (BCE) els va situar fa pocs dies al 2,5%– els tipus d’interès.

Ara bé, quines conseqüències tindria aquest escenari per a Andorra? Els principals clients del Principat són els espanyols i els francesos –un 80%–, així que “si deixen d’exportar, tindran menys diners i no ens visitaran tant, i els que ho facin, disposaran de menys diners per gastar”, va afirmar el degà del Col·legi Oficial d’Economistes (COEA), Toni Bisbal, però “tampoc auguro que es produeixi una recessió mundial, no m’ho crec perquè tampoc interessa a cap de les parts en conflicte”.

Segons Bisbal, “Trump mou bé les seves fitxes, però tot plegat està clar que és una estratègia política pura i dura per pressionar i complir amb les promeses electorals. En definitiva, molt soroll per a res”, assegura el degà del COEA. De fet, recorda, “ja ho va fer durant el seu primer mandat, per exemple amb els vins, i no va generar els efectes desitjats, l’impacte va ser mínim, ja que els fabricants, els distribuïdors i els consumidors van assumir part del cost”. Ara bé, “haurem de veure què acaba fent, crec que segur que en posarà en alguns productes, però a tots no”, vaticina.

Dèficit comercial
La clau de la iniciativa nord-americana, a parer de Bisbal, és que Trump vol revertir el dèficit comercial que pateixen els Estats Units respecte a Europa, a la qual cosa s’ha d’afegir que aporten molts més diners en relació amb el Vell Continent en la seva pròpia defensa, en concret a l’OTAN, en un context d’amenaça militar russa a Ucraïna. “Trump està cansat d’això, i per aquest motiu vol equilibrar el dèficit comercial i buscar, a través de fer por en forma d’amenaces, la manera que els europeus i els xinesos comprin el que ells produeixen: energia, automòbils i armament”, explica. 

Segons el degà dels economistes, “si es mira des de la perspectiva dels interessos dels nord-americans, Trump fa bé, perquè estan farts de pagar els europeus”. A més, “no es pot estar permanentment en dèficit”, ja que “et pot conduir a la fallida, com va passar a l’Argentina”. Tot i que els Estats Units emetin la moneda més rellevant per a l’economia mundial, el dòlar, “si els xinesos o els indis guanyen la partida, aquesta situació no pot ser infinita, no es pot generar dèficit permanentment, perquè no ho aguanta cap economia i per això pretén aconseguir l’equilibri comercial”.

Si finalment els Estats Units apliquen aranzels i Europa, com a resposta, també, tal com ja s’ha avançat des d’algun país, sí que es generaria una conseqüència inflacionista que afectaria Andorra i el conjunt d’Europa. En el cas dels nord-americans, aplicarien aranzels als automòbils, maquinària, alimentació i begudes, segons Bisbal, mentre que els europeus encara no ho haurien decidit.