Amb la situació de crisi de l’habitatge, el director de la càtedra en mercat immobiliari de la Universitat de Saragossa, Luis Alberto Fabra, ha proposat avui, durant la presentació del segon anàlisi del mercat immobiliari del Principat del Col·legi d’agents i gestors immobiliaris (AGIA), referent al quart trimestre del 2024, optar per la segregació d’immobles de gran superfície, com una de les mesures principals per incrementar l’oferta i els reduir els preus, tant de venda com de lloguer. “No tenim solucions màgiques, però hem d’actuar en diferents vessants del mercat per, a poc a poc, disposar d’un major nombre de vivendes accessibles per atendre les necessitats socials”, ha afirmat Fabra.

La segregació de pisos es va posar en marxa a Sant Sebastià, on l’ajuntament va permetre aquesta pràctica, ja que era la ciutat més cara d’Espanya. En un escenari en què la major part de l’oferta (60%) supera els 100 metres quadrats i 2,09 persones per llar –1,86 habitant per habitatge–, es tractaria de dividir un pis gran en dos de més petits. Per exemple, un de 150 en dos de 75, amb els condicionants tècnics (es requereix renovació de la vivenda), amb entrada i subministraments independents. “És una mesura directa, fàcil i àgil que permet actuar directament sobre l’oferta sense fer un major ús del sòl; els habitatges els tenim, però s’ha de proposar i no obligar”, ha matisat l’expert.

Una segona mesura que es proposa seria incrementar els edificis d’habitatge col·lectiu en detriment de l’unifamiliar. També iniciatives fiscals que diferenciïn entre les persones que compren pisos per viure-hi o llogar-los, que haurien ser afavorides fiscalment, davant les que compren per un ús ocasional o nul. Per últim, fer servir sòl públic per promoure habitatges de lloguer assequible que permeti als promotors una rendibilitat en un nombre limitat d’anys.

Pel que fa al mercat de lloguer, la situació no millora respecte al primer estudi d’ara fa sis mesos. Aleshores, només hi havia 117 pisos als portals, el que representava un 6% del mercat. En aquest període, les xifres van a pitjor, amb només 101 pisos en oferta, una reculada del 13,7%. Els preus es disparen i se situen en 23,5 euros al metre quadrat, amb un preu mitjà de 3.658 (més de quatre mil a Escaldes-Engordany i Andorra la Vella).

Amb més de 46.000 habitatges al conjunt del país, però només 41.765 llars (habitades de forma permanent), uns cinc mil pisos tenen un ús periòdic o nul. L’oferta actual de venda està en 1.683 immobles, un baixada del 13%, amb Sant Julià de Lòria com la parròquia amb més unitats al mercat. El preu no para de créixer: 3.957 euros el metre quadrat en el conjunt d’habitatges i 4.324 pel que fa als pisos. El preu d’oferta, més alt, s’enfila fins als 5.740 euros el metre quadrat. Si ens fixem amb el preu en números absoluts, en aquests moments la mitjana és proper al milió d’euros: 985.385 (+14%).

“En el període en què s’ha aplicat la moratòria no han baixat els preus, així que si seguim en una realitat constant no canviaran els resultats, ja que volent ajudar, la conseqüència és la contrària, de manera que convé no copiar les mesures que no funcionen”, ha conclòs Fabra.