"L'economia andorrana ha resolt amb relativa solvència els desafiaments que ha patit l'economia mundial" entre el 2019 i el 2023. O el que és el mateix, des de l’any anterior a la crisi sanitària de la Covid-19 i els anys immediatament posteriors. La nota que es podria posar és un "notable alt", si bé el país té per endavant un període 2025-2030 amb molts "interrogants" i "desafiaments". Així ho defensa el professor d’economia a IESE Business School, Javier Díaz-Giménez, coautor de l'estudi macroeconòmic El Principat d'Andorra: una anàlisi macroeconòmica comparada, que presentarà aquest divendres en una conferència organitzada per l'Empresa Familiar Andorrana (EFA).

Díaz-Giménez posa en relleu que enmig d’un “període convuls i complicat a tot el món”, el PIB andorrà ha crescut però que com que la població també ho ha fet, ni el PIB per càpita ni per empleat, en termes reals, “ha recuperat els valors en què estaven el 2019” tot i que, segons el mateix expert, “ha faltat poc”, en els dos casos, per igualar-los.

El deute públic, i més tenint en compte que el país “només té política fiscal”, tan sols era de 6 dècimes més el 2023 que el 2019, amb la qual cosa es pot concloure que “el comportament de les administracions públiques ha estat exemplar perquè han estat capaces de navegar en aquest context complicat sense augmentar l’endeutament públic. Això és admirable”, destaca.

Com a punt negatiu, assenyala que els indicadors de confiança en el sector públic mostren un “deteriorament” de la confiança. El professor ho relaciona amb la “pressió” que han experimentat els serveis públics per l’increment de la població. El superàvit comercial i per compte corrent s’han mantingut, mentre que la posició d’inversió internacional neta ha continuat “millorant”. De fet, en aquest capítol Andorra ocupa la segona posició internacional per darrere de Hong Kong.

Díaz-Giménez assegura que el país té per endavant quatre grans desafiaments: com continuar creixent; el demogràfic; el digital; i l’acord d’associació. L’expert defensa que la “digitalització és fonamental per superar les barreres geogràfiques del país”, que compara amb una illa.

Per fer l’estudi s’han tingut en compte les dades de quatre petits estats europeus (Mònaco, San Marino, Liechtenstein i l’Illa de Man), tres països mitjans (Islàndia, Luxemburg i Malta) i dos de grans (Espanya i França).

L’estudi alerta que malgrat l’obertura a la inversió estrangera Andorra “no ha aconseguit reforçar la seva estructura econòmica amb una gran empresa” que serveixi de pol per a altres i que el PIB segueix depenent molt del turisme, i per consegüent, del territori”.

Com a conclusions, recomana un pla de digitalització “radical”, acabar amb la itinerància de dades i vetllar per tenir un subministrament elèctric consistent. Logísticament, afegeix, donada la seva orografia Andorra no pot apostar per la industrialització, de manera que ha d’explorar oportunitats en les noves tecnologies i el món digital.

Quant a l’acord d’associació, defensa que pot comportar oportunitats per als ciutadans però avisa que “no serà la vareta màgica de res”, de manera que commina el país a traçar “un pla de futur” a deu anys perquè l’economia depengui “de moltes coses” i “no només” del que pugui comportar l’apropament a Europa.