El ministre de Finances, Ramon Lladós, ha entrat aquest matí a tràmit parlamentari el projecte de llei del pressupost per a l’exercici 2025, uns comptes de rècord tant pel que fa als ingressos com a les despeses però que preveuen un dèficit de 34,8 milions d’euros.

Així, Lladós, que ha destacat que el pressupost “continua prioritzant els esforços en els reptes de país” com donar resposta necessitats de la població en aspectes com l’habitatge i el poder adquisitiu a la vegada que estableix les bases “d’un creixement sostenible”, ha detallat que els comptes preveuen uns ingressos totals de 633,8, un 8% més (47,9 milions) que el pressupostat per aquest exercici, per unes despeses globals de 668 milions, sumant les de funcionament (530,9) i les de capital (120,5).

L’increment dels ingressos s’explica en bona mesura per les previsions de recaptació tant dels impostos directes com dels indirectes, així com també els patrimonials, que permeten compensar la caiguda de la partida de taxes i altres ingressos. Així, es preveu ingressar fins a 188,7 milions d’euros dels impostos indirectes, un 21% més (32,9 milions) respecte als 155,8 milions pressupostats per aquest any, a la vegada que s’espera que la imposició indirecta aporti fins a 359,5 milions d’euros a les arques públiques, un 10% més (31,6 milions) que el previst per al 2024.

Quant als ingressos patrimonials s’espera ingressar fins a 44,6 milions d’euros, un 27% més que l’estimat als comptes d’aquest any. D’aquests, 29 milions provindran dels beneficis d’Andorra Telecom, 7 milions de l’encunyació i posterior comercialització dels euros i els 8 restants de Forces Elèctriques d’Andorra (FEDA), a qui, després d’uns exercicis de no fer-ho per no comprometre els seus comptes arran de la crisi energètica, el Govern tornarà a gafar un terç dels beneficis.

En el cas de taxes i altres ingressos es preveu recaptar 40,8 milions, un 39% menys respecte als 66,9 pressupostats per aquest any, una disminució que s’explica perquè no s’ha inclòs cap previsió d’ingressos provinents de decomissos, segons ha detallat Lladós.

Pel que fa a l’increment de la recaptació per impostos directes, el ministre, que ha defensat que no es tracta d’una previsió exagerada tot i que ho pugui semblar perquè ja aquest any “s’ha liquidat més del previst” de manera que “la diferència no és tant gran”, ha explicat que per l’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) s’espera ingressar 64,8 milions, un 17% més que el previst per aquest exercici, i per l’impost de societats (IS) fins a 100,3 milions, un 23% més que el 2024. En el cas de l’impost general indirecte (IGI) l’augment és més moderat, un 6%, i s’espera ingressar 165,2 milions.

En relació al capitol de despeses, les corrents, 548.056.062 euros, s’incrementen un 8% respecte als 507,4 milions pressupostats per a l’exercici 2024, amb un augment generalitzat de totes les partides, amb l’excepció de les despeses financeres que disminueixen en 280.089 euros.

Així, les despeses de personal pugen un 11% i passen de 148,4 a 164,9 milions, un increment que el ministre de Finances ha atribuït al fet que l’IPC de l’any passat va pujar més que el pressupostat i a que ja es tenen en compte la revisió de la graella salarial i les jubilacions.

La partida de consum de béns corrents i serveis augmenta un 8% i passa dels 68,2 milions d’enguany als 73,3 que s’estimen per l’any vinent, una pujada que s’explica també per l’aplicació de l’IPC així com per la part associada a digitalització com són les despeses en llicències informàtiques.

El fet que ja “s’hagin retornat alguns crèdits” comporta que les despeses financeres disminueixin lleugerament i passin dels 17,4 milions d’aquest any a 17,1 l’any vinent, mentre la partida de transferències corrents augmenta un 7% i passa de 273,3 milions a 292,5. En aquest capítol, el ministre ha detallat que les transferències comunals se situen per sobre dels 67 milions; en educació es pressuposta cinc milions més; en salut es destina 41,5 milions al SAAS, que veu incrementat el seu pressupost un 13% i altres 46,5 milions van a la CASS; Afers Socials rep 43,2 milions, 8,3 milions més; transports arriba als 9,2 milions per al bus gratuït (un milió més que aquest any). Esports destina 5,5 milions a ajudes a federacions i clubs (100.000 euros més) i en turisme es destina 20,1 milions a Andorra Turisme (200.000 euros més).

Finalment, quant a despeses de capital, augmenten un 9% i passen dels 111 milions d’enguany a 120,5. D’aquests, 68,6 corresponen a inversions reals, un 2% més que el previst per aquest 2024, i 51,9 a transferències de capital, un 19% més respecte dels 43,6 milions que es van pressupostar per aquest exercici.

Entre les principals inversions, destaquen els 23 milions que es destinen a habitatge entre els 18 milions per als edificis Borda Nova I i II; 3,8 milions per acabar de pagar l’adquisició d’edificis del parc públic; 800.000 euros per al projecte de pisos tutelats de Sant Julià de Lòria i un milió per a un programa d’ajudes a la compra del primer habitatge.

Pel que fa a territori es preveu destinar 23,4 milions a infraestructures, la meitat dels quals a tres projectes claus com són la desviació de la Massana-Ordino (6,9 milions), la de Sant Julià de Lòria (4,1 milions) i l’ampliació de la CG-2 a la parròquia de Canillo, entre la cascada de Moles i la Trava (0,5 milions el 2025, amb la previsió de destinar-hi 7,9 milions fins al 2027). Així mateix, s’estima una partida de 9,1 milions per a les carreteres generals, 5,9 per obres de millora i 3,2 per pavimentació, i una de 3,3 milions per a les carreteres secundàries.

Destaquen també els 22 milions d’euros (cinc més que l’any passat) per a programes de digitalització tant de l’administració com per l’ajuda a petites i mitjanes empreses, així com la partida de 6,5 milions per a la remodelació de les instal·lacions de l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell, concretament l’adequació dels espais d’hemodinàmica i d’oncologia i la millora dels equipaments, va detallar Lladós, i la dotació d’1,5 milions prevista per l’adequació dels nous espais de la Universitat d’Andorra. També es destinaran 2,8 milions per a la remodelació de l’antic hotel Casamanya, on es traslladarà el ministeri de Medi Ambient.