Aquest matí està convocat el Consell Econòmic i Social (CES). Presumiblement, s’hi informarà del preu que es fixarà per al parc públic d’habitatges de lloguer assequible, i potser també de la revalorització del salari mínim interprofessional a fer de cara a l’any que ve, que la ministra de Presidència, Economia, Treball i Habitatge, Conxita Marsol, ja ha avançat en reiterades ocasions que serà superior a l’índex de preus de consum (IPC) que s’acabi registrant a finals d’any per anar-se acostant al 60% del salari mitjà, com recomana la Carta Social Europea. Més enllà del salari mínim, el Govern ja ha deixat clar que ha de ser fruit d’un acord entre patronal i sindicats. I per avançar en aquest possible acord, la Confederació Empresarial Andorrana (CEA) i la Unió Sindical d’Andorra (USdA) es reuneixen avui amb caràcter previ a la trobada del CES.
Ara bé, les posicions d’uns i altres no sembla que hagin variat gaire des de l’última reunió. Com a mínim des del sindicat la proposta és inamovible: el salari mínim s’ha de situar per sobre dels 1.500 euros, i a partir d’aquí, si es vol es pot analitzar com revaloritzar els salaris sector per sector. Ara bé, també s’ha deixat de “fer trampes al solitari” i calcular el salari mitjà per una jornada de 40 hores, i no com es fa avui en dia, que s’inclouen totes les compensacions independentment del que les motiven.
En aquest sentit, el secretari general de l’USdA, Gabriel Ubach, va criticar que el Govern “no mira per la majoria, sinó pels que tenen les butxaques plenes”, el que genera una situació “insostenible” per la qual si “Andorra era una S. A., ara s’està convertint en una S. L.”. Aquí també s’inclou la problemàtica de l’habitatge, que segons Ubach s’agreuja per la “política nefasta” del Govern, que “promou l’especulació immobiliària”. Així va demanar construir habitatges de protecció oficial per accedir als quals no s’hagi “d’estar al llindar de la pobresa”.
Pel que fa a les reformes que han de millorar la representativitat dels treballadors de cara a les negociacions de convenis col·lectius i en els comitès d’empresa, Ubach va valorar que la cosa “va per llarg”.