És fàcil oblidar-ho perquè els mals records de seguida s'enterren allà al fons. Però avui fa cinc anys el cap de Govern i l'aleshores ministre de Salut compareixien de forma solemne per anunciar el tancament de les escoles i dels establiments comercials, i posar-nos l'ai al cor als ciutadans. La Covid havia arribat per quedar-se. Començava un malson que es va allargar oficialment tres anys –l'emergència sanitària no es va anul·lar fins al 18 d'octubre del 2023– i que va deixar un saldo terrorífic: prop de 50.000 contagiats de les diferents variants i sobretot, sobretot, 158 víctimes mortals. Recordin el rostre compungit del ministre Benazet cada vegada que havia d'anunciar una defunció. La mascareta es va convertir en el símbol i el símptoma d'aquells dies excepcionals –de temps interessants, lliure'ns-en, Senyor, diu un proverbi anglès–. El mes d'abril del 2020 va ser especialment penós, van arribar els Ertos, mesura excepcionalíssima, mai vista i que es va convertir en un autèntic escut social per a milers de treballadors, i costava veure-li la fi en aquell conte de terror. Però a poc a poc vam començar a veure-hi la llum. Hi van tenir molt a veure les decisions que es van prendre i les mesures que es van poder articular en un context econòmic gairebé de guerra: el tancament quasi total, el doble cribratge, la reobertura progressiva dels sectors econòmics, l'arribada de les vacunes... i el lideratge carismàtic i alhora empàtic del ministre Benazet, convertit en el rostre i en la veu de la lluita contra la Covid. Cinc anys després, la Covid és avui estrictament residual. La vam derrotar. Al diari que tenen a les mans recordem com ho vam aconseguir.
