El dubte a les legislatives franceses d'ahir semblava que havia de ser quin seria el marge amb què s'imposaria Reagrupament Nacional de Marine le Pen. El pacte de no-agressió entre la coalició d'esquerres liderada per Mélenchon i el centrisme representat per Macron així com l'altíssima participació van evitar in extremis un resultat que semblava cantat. Però el preu ha sigut altíssim i envia a Europa un missatge inquietant i dissolvent. La victòria del Front Popular potser sigui el mal menor, però constitueix també una pèssima notícia perquè el que ens estan dient els electors francesos és que la millor manera de combatre el populisme de dretes és amb el populisme d'esquerres de la coalició que lidera Mélenchon, amb els seus tics antisemites, el seu euroescepticisme i les seves vel·leïtats prorusses. Dues possibles lectures que deixen aquestes eleccions: la primera, la irresponsabilitat de Macron, que després de la debacle a les europees va posar l'elector francès entre l'espasa de Le Pen i la paret de Mélenchon amb l'esperança que Ensemble fos l'única opció del votant d'ordre. Li ha sortit llufa. La segona, la incapacitat dels partits sistèmics de donar resposta als legítims neguits de les classes mitjanes europees, des de la immigració il·legal a la desindustrialització, la inseguretat ciutadana, gentrificació i la lenta agonia del camp. Així és com l'han abocat als extrems ideològics. La temptació fàcil és estigmatitzar el votant de RN i del FP. El repte dels polítics adults, honestos i responsables, mirar de cara els problemes del ciutadà europeu del 2024, mort de por de quedar-se sense feina, sense casa, sense país i sense futur.