Catorze mesos després d'entrar en funcionament, toca un primer balanç de la derivació inversa. Recordin: el nou circuit que es va implantar a Urgències el novembre del 2023 i que consisteix a derivar al metge referent o a l'atenció primària els pacients menys urgents, amb el compromís que siguin atesos en un termini màxim de 24 hores i respectant la voluntat de malalt, que sempre pot optar per ser atès al servei. L'objectiu de la mesura era racionalitzar i descongestionar el servei. Les previsions inicials del ministeri apuntaven que acabarien triant aquesta opció el 25% dels pacients susceptibles de la derivació inversa, que òbviamentno són tots els que acudeixen a Urgències, sinó una quantitat sensiblement inferior, uns 6.000 de 44.000, l'any passat. S'ha comprovat que era una previsió optimista. Molt optimista, perquè a l'hora de la veritat tan sols s'hi han acollit el 10%. És veritat, com adverteix la ministra de Salut, que la tendència és positiva, des del moment que els dos primers mesos que la derivació inversa va estar operativa –el novembre i el desembre del 2023– tan sols hi van optar el 5% dels pacients. Diu Mas que cal més conscienciació, per part de l'usuari, i més pedagogia, per part de l'Administració. Té raó. I falten respostes a inquietuds legítimes: com ha afectat els metges referents aquest lapsus de feina que comporta la derivació inversa? En quin percentatge s'ha complert el termini de 48 hores per ser atès en cas de derivació? Quan ha calgut concertar hora amb un altre professional, qui s'ha fet càrrec de la factura? Optar (o no) pel nou circuit també depèn d'aquestes respostes.
