Fa deu anys, deu, de la cèlebre nota de la FinCEN que va detonar el cas BPA. I els que vindran, perquè si una cosa ens ha ensenyat la megacausa general de BPA és que el procés –millor dit, la dotzena de causes obertes– es dilatarà encara anys i panys. Hi ha qui parla de decennis, amb el consegüent tap que això pot comportar a la Batllia. Per no parlar de la polarització que ha generat el cas i la toxicitat que n'emana, que ha acabat esquitxant de forma insidiosa particulars i institucions. Per això ha de ser estudiada amb deteniment la proposta diguem que imaginativa del bufet Jordana, que planteja una amnistia condicionada com a solució al cas BPA. Es tractaria d'una mena de llei de l'oblit en què totes les parts renunciarien a prosseguir les causes fins ara obertes, que beneficiaria només treballadors, directius i membres del consell d'administració del banc, que extingiria les eventuals responsabilitats de càrrecs públics i funcionaris que hagin intervingut en el procés, i que no podria acollir els clients de BPA reus d'un delicte de blanqueig. Tot això, amb la finalitat superior de contribuir a la "reconciliació social". És una opció, imaginativa com es deia més amunt, que la Constitució no prohibeix, que hauria de promoure el Consell a través d'una proposició de llei i que requeriria l'aval d'una institució de prestigi reconegut com ho és la Comissió de Venècia. Són els grups parlamentaris els que han de valorar què convé més a l'interès general: entossudir-se en un etern procés de final incert o apostar per la generositat i la reconciliació... sense deixar de perseguir, això sí, els que van cometre delictes dolosos.
