Vivim una època no direm que única –perquè la Balma de la Margineda, als primers 80, va significar un abans i un després per a la nostra arqueologia– però gairebé: a l'excavació de la farga del Madriu, que ha culminat aquest curs, s'afegeix ara la intervenció al dolmen del Cubil, la primera estructura megalítica d'aquestes característiques que es documenta al nostre país. D'acord: hem hagut d'esperar sis anys, sis, des que en vam tenir les primeres notícies. Però ara no és l'hora dels retrets sinó d'esprémer una troballa fortuïta i inèdita entre nosaltres. Els arqueòlegs no accediran fins a l'any que ve a la cambra funerària, i fins aleshores no sabrem si s'hi han conservat restes humanes i el reglamentari aixovar, ni si el túmul va ser espoliat en algun moment. Però el Cubil ens catapulta de ple a la primera línia del riquíssim patrimoni megalític pirinenc, amb la singularitat d'una alçada sense precedents –el jaciment es troba a 2.300 metres–, unes dimensions considerables i un estat de conservació òptim: l'estructura es va ensorrar però ens ha arribat sencera. Ens ha tocat la loteria arqueològica, i a l'espera dels resultats de l'excavació, sobretot de la campanya del 2025, convindria anar-nos mentalitzant que el pas següent hauria de ser la reconstrucció del dolmen. Si ho hem fet amb el campanar de Sant Vicenç d'Enclar, sens dubte singular i idiosincràtic però que no és ben bé un exemplar únic, més motius encara trobarem per reconstruir un monument funerari que els nostres rebesavis van aixecar fa 4.500 anys i del qual no se'n coneix cap altre.
