Diu la dita que d'on no n'hi ha, no en pot rajar. Doncs amb la llengua pròpia, com en altres aspectes de la vida social d'un territori, passa el mateix. Cal invertir en la formació dels treballadors si es vol que cada vegada més el català torni a ser la llengua vehicular al país. Fa tot just un any que el Consell General aprovava la Llei 6/2024, de la llengua pròpia i oficial a Andorra. L'exigència d'haver d'acreditar un nivell de català per a la renovació de les autoritzacions de treball és una bona mesura, com ho és haver-ho de fer també per a la contractació a l'Administració pública, però si després s'han de fer rebaixes i, el que és pitjor, aquestes es perpetuen en el temps, anem de mal en pitjor. Hi ha d'haver el convenciment tant des de l'àmbit públic com des del privat. Invertir en la formació dels treballadors és profitós per a la persona i per a l'empresa. I per invertir s'han de destinar recursos econòmics perquè dintre de l'horari laboral es dediqui un temps, per exemple, a l'aprenentatge del català. Totes les associacions que defensen la llengua al país valoren positivament la llei però remarquen la necessitat de vigilar més el seu compliment i critiquen que no s’han vist millores en l’ús social del català. Posen en relleu, a més, que si no hi ha conseqüències, és a dir, sancions, com sí que passa si s'incompleixen altres normatives, la regulació no serveix de res. Pensa fer el Govern un balanç d'aquest primer any d'aprovació de la llei? Quants expedients s'han obert durant aquest temps per incompliment de la llei de la llengua pròpia?
