La mort del papa Francesc, tot i haver estat més d'un mes ingressat a l'hospital Gemelli de Roma, ha agafat per sorpresa. I ho ha fet perquè diumenge encara se'l va veure a la plaça Sant Pere del Vaticà desitjant amb un fil de veu bona Pasqua a tothom i passejant amb el papamòbil entre els pelegrins que hi havien acudit. Fins l'últim moment va estar al peu del canó i entre la gent. La seva dèria pels més pobres, el que ell anomenava les perifèries de la societat, el seu compromís per la lluita contra el canvi climàtic i l'intent de canvi en algunes de les estructures de l'Església per atansar-se a col·lectius també marginats al si de la pròpia estructura eclesial, com ara les persones homosexuals i els divorciats tornats a casar, són alguns dels temes que es destaquen des dels partits polítics i els estaments eclesials d'aquí i d'arreu. En relació amb el Principat el que es posa en relleu és que Francesc va entendre la peculiaritat del coprincipat, tal com ho expressa mossèn Sàrries, encara que al principi li va costar. I no només això, sinó que el va enfortir, en paraules del Síndic General. Tant el Govern com les forces polítiques afirmen que el decés del papa no ha de suposar un fre a les converses per a la despenalització de l'avortament. En aquest sentit, la ministra d'Exteriors, Imma Tor, va assenyalar que l'agenda continua amb el calendari marcat i confia que abans d'acabar la legislatura sigui una realitat. Així ho espera la societat andorrana, tot i que ara s'obre un temps per a l'últim adeu a Francesc i l'elecció d'un nou papa.
