Fins a 116 dies després d'haver-lo anunciat amb una convocatòria d'urgència tramesa a mig matí per aquella mateixa tarda, el cap de Govern, novament acompanyat per la ministra de Presidència, Economia, Treball i Habitatge, Conxita Marsol, la de Justícia i Interior, Ester Molné, i el titular de Turisme i Comerç, Jordi Torres, va comparèixer per anunciar, ara sí, que l'Executiu havia aprovat el projecte de llei per al creixement sostenible i el dret a l’habitatge, un text que busca ampliar l’oferta d’habitatges de lloguer i, a la vegada, moderar el creixement urbanístic i turístic. Més de tres mesos després, i arran de les converses amb els diferents agents implicats, el text manté les grans línies i aquelles mesures més valentes, com ara la cessió obligatòria dels pisos buits, per un període de cinc anys i a canvi d’un preu just, la prohibició indefinida de nous allotjaments turístics i la possibilitat de revocar les ja adjudicades, la limitació de la compra d’immobles per als no residents, que en podran adquirir només dos, el gravamen del 20% de la plusvàlua a les transaccions que es concretin en els dos primers anys de l’adquisició i l’exoneració de l’ITP per a la compra del primer habitatge per als residents de més de cinc anys, que passa dels 360.000 als 500.000 euros. Unes mesures valentes i necessàries i que poden, ara sí, ajudar a pal·liar la problemàtica de l'accés a l'habitatge i que hauran de passar ara pel tràmit parlamentari. Confiem que davant la importància del text es treballi amb rigor i que no s'erri en voler ara recuperar el temps perdut per tal que el primer de gener del 2025 estiguin en vigor.
