Els primers inquilins no començaran a arribar als pisos de lloguer assequible de l'hotel Àrtic fins a l'abril. Dos mesos, ja veurem si llargs o curts, després del previst. Va ser la mateixa ministra d'Habitatge, amb el seu proverbial optimisme, qui a principis de desembre va augurar un calendari que finalment ha sigut impossible de complir. Ja va ser així amb els pisos de Verge de Canòlich, a Sant Julià, tot i que aquí el retard va ser de poques setmanes. Amb els de l'Àrtic el termini s'ha allargat, en primer lloc, perquè estem parlant de 27 pisos, i no de quatre com a Sant Julià, i perquè ha sigut ara, quan el procés d'adjudicació s'ha aplicat sobre el terreny, quan n'han aflorat els desajustos. No és cap drama, perquè estem parlant (de moment) de dos mesos de retard i perquè calia el test de la realitat per polir els detalls de funcionament. L'important és que el parc d'habitatge públic ja no pertany al regne de les quimeres i que comença a ser una realitat. Tímida, de moment, perquè els únics que s'han ocupat són els quatre de Verge de Canòlich. El seguiran els 27 de l'Àrtic, després els setze de Sant Joan de Caselles, acabarem l'any amb un centenar i mig i, sempre segons Marsol, la legislatura amb mig miler. Un bon pedaç per al gravíssim problema de l'habitatge, del qual es beneficiaran primer de tot, i com és de justícia, les famílies més vulnerables. Però això ha de ser el començament. El pròxim Executiu, sigui de color que sigui, haurà de tenir el parc públic entre les prioritats, perquè l'habitatge és la pedra angular de la pau i del consens social. Sense la crisi de l'habitatge, avui l'acord d'associació no estaria a la corda fluixa.
