Plou sobre mullat a l’Agència de Protecció de Dades. Amb una nova variant: fins ara els problemes derivaven la incompatibilitat de part del personal amb la directora de l’agència, que es va concretar en les dimissions successives de tres inspectores i d’una tècnica en el lapse d’un any, i que va deixar l’organisme en una situació d’interinitat. Una inquietant reiteració que va encendre les alarmes del Consell General, de qui depèn l’organisme, i que cal esperar que resoldrà la nova i imminent llei qualificada de protecció de dades. Ara ha hagut de ser de nou el sindic qui cridés l’atenció de la cap de l’APDA per haver intentat apujar-se el sou, el seu i el d’una de les inspectores, per la porta del darrere i al marge de Sindicatura, que és qui l’hauria d’haver aprovat. Cal recordar en aquest punt que els salaris de l’APDA es van aprovar fa dos anys, que s’actualitzen d’acord amb l’IPC i que en el cas concret de Punjabi puja a 45.000 euros anuals. Sorprèn de nou la falta de discreció i la sensació d’impunitat que porta un alt càrrec a actuar de manera tan personalista. Però com advertia el mateix síndic mesos enrere, el càrrec de Punjabi és irrevocable, una vegada nomenada, precisament per ser de designació política. Per tant, continuarà al càrrec fins que expiri el mandat, al maig del 2025. Veurem quins retocs introdueix la llei en curs per evitar que es repeteixin impunement situacions com les que s’ha viscut aquest mandat. Per als inspectors sembla clar que la solució passa per convertir-los en funcionaris, però queda per resoldre l’estatut del cap de l’APDA. El que ha quedat clar és que el format actual és insostenible.