L’informe del 6è cicle de monitoratge sobre Andorra de la Comissió Europea contra el racisme i la intolerància (ECRI) del Consell d’Europa posa de manifest els avenços fets pel país des del darrer informe de l'any 2016 en la lluita contra el racisme i la intolerància, tot i que assenyala tota una sèrie de deures encara per fer i recomanacions per anar encara més enllà en alguns dels aspectes on s'ha millorat. Igual que en cicles de controls anteriors, l'ECRI demana que s'apliquin de manera prioritària dues de les recomanacions que figuren en l'informe per a les quals iniciarà un procés de seguiment intermedi en un període no superior a dos anys. Dues recomanacions en aquesta ocasió de les quals de ben segur només se'n podrà donar resposta a una, i ja veurem si dos anys no és un termini massa curt, com és l'adopció d'un programa nacional d'accions contra el racisme i l'LGBTIfòbia que impliqui a la vegada tots els ministeris, el Raonador del Ciutadà i la societat civil, així com la creació d'un grup de treball que vetlli perquè la seva aplicació sigui efectiva. I és que l'altra és una recomanació que des del Consell d'Europa s'ha anat reiterant en diferents ocasions com és el fet que s'atorgui als residents el dret de vot i d'elegibilitat per a les eleccions comunals, una qüestió que emparant-se amb el canvi constitucional que suposaria, no s'ha volgut atendre mai malgrat que, com apunten les darreres enquestes de l'àrea de sociologia d'AR+I, una majoria de ciutadans andorrans seria favorable a aquesta possibilitat.
