Ha tornat a passar: l'any passat es van visar 700.000 metres quadrats entre obra nova i reforma. No es veia una cosa així des del 2022, i aleshores es va atribuir a una febrada preventiva dels promotors davant de la Llei de sostenibilitat del desenvolupament urbanístic que es va aprovar a la tardor. Doncs no devia ser per això. Aquest any no hi ha cap coartada legal a la qual engiponar unes xifres que no són de rècord perquè el 2022 va ser en veritat excepcional, però que remeten de forma difícilment refutable (i altament inquietant) als anys previs a la crisi del 2009. Fins al punt que des del Col·legi d'Arquitectes, amb la mosca rere l'orella des de fa temps, es demana obertament més "control" en la construcció. És sostenible, aquest ritme desenfrenat? És assumible? És desitjable? De fet, és real, o rere els metres visats s'oculten maniobres per driblar hipotètiques moratòries? Si fos així, no estaríem davant d'un possible frau de llei? D'altra banda, de què servirà que altres comuns segueixin un dia l'exemple de la Massana, que ha limitat la construcció en sòl urbà consolidat, si tot el peix, o quasi tot, ja està venut? Aquesta era precisament la mesura que la degana postulava a l'inici del mandat per racionalitzar el pastís i construir de forma equilibrada. Són a més els comuns els que poden posar ordre en aquest desgavell a través dels plans d'urbanisme. Però no sembla que tinguin gaire pressa. Al final tot està inventat: cui prodest? A qui beneficien, aquests volums de construcció sense precedents? En la resposta trobaran les causes que ens han dut fins aquí.
