La bretxa salarial, l'auge de la ciberdelinqüència −que afecta més les dones, que són qui pateix més violència a les xarxes− i la perpetuació dels estereotips de gènere en les generacions més joves són algunes de les qüestions prioritàries que s'han de treballar, segons la secretària general de l'Institut Andorrà de les Dones, Judith Pallarés. I sobre tots aquests temes, de manera transversal, plana una mancança molt important: les dades. El repte, segons l'IAD, és tenir dades i poder-les donar. I encara es va més enllà perquè aquestes dades s'han de recollir i treballar amb uns criteris comuns, rigorosos i objectius perquè, altrament, no acaben de casar. Pallarés posa el focus en els plans sobre la bretxa de gènere que havien de presentar les empreses per saber-ne més. Ara bé, caldrà veure si s'han entrat al registre i quina és la informació que aporten. I tot plegat perquè convé fer la foto del paper i la situació real de la dona en la societat andorrana. No tenir dades és un obstacle per avançar en polítiques d'igualtat real i efectiva. I sosté que, si bé surten més dones preparades de les universitats, per exemple, això no es reflecteix ni en els salaris ni en l'ocupació de llocs de decisió a empreses i institucions. De fet, segons algunes expertes, hi ha un retrocés en aquest darrer aspecte en els últims anys, que tindria a veure amb els moviments reaccionaris i ultraconservadors que travessen el món i que polaritzen polítiques i societats. I sí, alguns d'aquests partits i plataformes estan liderats per dones, un fet que ha de portar a la reflexió.
