L'economista Gonzalo Bernardos, rostre mediàtic a les televisions espanyoles, va ressuscitar ahir un fantasma: l'emigració residencial a la Seu i comarca com una solució possible al gravíssim problema d'habitatge que patim avui i que, previsiblement, persistirà quan expiri la congelació dels lloguers, el 2027. L'aspecte positiu és que va posar totes les cartes sobre la taula: ni control de lloguers, ni pròrrogues forçoses, ni recuperar per al lloguer pisos turístics ni tampoc els pisos buits. I aquesta nova, imaginativa i pelet trumpista idea de considerar l'Alt Urgell –no els recorda vagament al que POTUS insinua del Canadà o de Groenlàndia?– com si fos la nostra àrea metropolitana. Els alturgellencs potser hi tenen alguna cosa a dir. Unes posicions conegudes però que van posar ahir l'ai al cor a més d'un. L'aspecte negatiu és que ho fes a iniciativa de l'Associació de Propietaris de Béns Immobles. És altament inquietant que un actor decisiu en la conjuntura actual –i en la possible solució del problema– avali i comparteix mesures tan dissolvents i que ignoren dues premisses elementals: la pròrroga dels lloguers no és la causa, sinó la conseqüència de l'increment desorbitat dels preus. L'ordre dels factors és sempre important. Segona: el Govern sempre ha sostingut que l'intervencionisme del mercat del lloguer és temporal. No hi ha motius per creure que no serà així. Donem tots un temps prudencial perquè donin resultat les mesures que s'han anat implementant. Perquè és difícilment defensable que tornant a la situació que ens ha dut fins aquí trobem la solució del nus gordià de l'habitatge.
