Sembla que hi ha consens sobre la necessitat d'estendre la prova preconstituïda als casos de violència de gènere. Va ser una de les conclusions de la Taula de treball convocada per l'Institut Andorrà de la Dona amb els professionals que intervenen en aquests casos, i el fiscal general se'n va mostrar dies enrere partidari que sigui recollida com més aviat millor a la modificació del Codi de procediment penal que impulsa el ministeri de Justícia. Es tracta, com és obvi, d'evitar-li a la víctima el calvari que comporta anar repetint la declaració a diverses instàncies, i que n'hi hagi prou amb una de sola, que la que s'evacua en la fase d'instrucció serveixi com a prova –d'aquí el nom– a la vista oral. Una mesura de sentit comú i d'estricta humanitat que d'altra banda ja s'aplica en els casos de menors que hagin sigut víctimes de delictes sexuals, que ja recull l'ordenament penal dels països veïns i que reclamen organismes internacionals com el Comitè de l'ONU per a l'eliminació de la discriminació envers les dones (Cedaw). Per això mateix sembla que les legítimes garanties que exigeixen els advocats per respectar la presumpció d'innocència de l'acusat no haurien de ser en aquests supòsits cap problema, des del moment que ja no ho són en el cas dels menors. I per això mateix la modificació del Codi de procediment penal hauria d'agilitzar-se com a mínim en aquest aspecte. És perfectament imaginable el tràngol penós que passa la dona que ha de reviure una, dues i tres vegades l'episodi de l'agressió. Si se'l poden evitar, no ho dilatem més.
